Disparar-li

Fa un temps parlava del verb pegar. Avui m’agradaria parlar del verb disparar, que té molts punts en comú amb pegar, perquè podem dir que sintàcticament es comporten igual i de vegades són utilitzats erròniament d’una manera semblant.

El verb disparar pot dur un complement directe, que pot fer referència a la cosa que és disparada (disparar un tret, disparar una fletxa, disparar un coet) o a la cosa amb la qual es dispara (disparar una pistola, disparar una escopeta, disparar una ballesta). En canvi, no podem fer servir mai un complement directe per referir-nos a la persona, animal o objecte contra el qual disparem. En aquest cas, podem utilitzar el complement indirecte (van disparar a la noia) o bé el complement de règim verbal amb la preposició contra (van disparar contra la noia).

Així doncs, aquestes frases són incorrectes:

  • El va disparar sense pensar-s’ho dues vegades. (La frase correcta seria: Li va disparar sense pensar-s’ho dues vegades.)
  • Han disparat la gent que es manifestava. (La frase correcta seria: Han disparat a la gent que es manifestava.)

I aquestes són correctes:

  • Li ha disparat (una fletxa) a la cama.
  • Van disparar (dos trets) a la noia.
  • Han disparat (pilotes de goma) contra els manifestants.

Sovint, quan fem referència a la persona (o animal o cosa) contra la qual es dispara, s’omet el complement directe (marcat entre parèntesis a les frases anteriors), que hi va implícit.

5 Responses to Disparar-li

  1. afbourdiol ha dit:

    Una entrada molt escaient (vg. cas de Sabadell)…

  2. ficahilallengua ha dit:

    Bé, no pensava en aquest cas, però sí.
    Gràcies, Àlex!

  3. Orèn ha dit:

    Interessant!
    Marta, d ‘acord que quan emprem el verb disparar no podem fer servir mai un complement directe per referir-nos a la persona, animal o objecte contra el qual disparem.

    Ara, trobo curiós que si algú dispara un tret d’escopeta a una noia, no podem dir-ne que ‘algú l’ha disparada’ però si fem servir un verb més precís per descriure aquesta acció, com ho és escopetejar, si podem dir-ne que algú l’ha escopetejada.

    escopetejar
    1 v. tr. [LC] Tirar trets d’escopeta (a algú o a alguna cosa). Prou l’hem escopetejada, però no l’hem poguda tocar.

    Pel que fa a metrallar, tirotejar, bombardejar, n’he trobat a Google aquests exemples:
    “El Regne Unit demana excuses per metrallar una boja ‘rojigualda’ (roja i galda).
    “Van metrallar la gent que hi havia al carrer”.
    “Detingut per tirotejar l’ordinador”
    “L’aviació italiana bombardeja Barcelona”

  4. Orèn ha dit:

    El Regne Unit va metrallar una boia, no sé si la boia era boja o no!

    • ficahilallengua ha dit:

      Uf! Ja m’havies espantat amb això de la boja!
      Certament, escopetejar i metrallar es comporten (gramaticalment) de manera diferent. A mi, això de “pegar-lo” o “disparar-lo” (a algú) sempre m’ha fet un mal d’orelles…

Deixa un comentari