Si volem fer servir la paraula degut, abans ens hauríem d’aturar una mica (o no) per veure si l’estem fent servir adequadament. Som-hi.
DEGUT A
L’ús de degut, com a preposició i acompanyat de a, és incorrecte. Així, són incorrectes les frases següents:
- El metro ha estat aturat degut a una avaria.
- Els menjadors socials no donen a l’abast degut a l’increment de persones que els visiten.
En lloc de la locució degut a podem fer servir a causa de (o, simplement, per) per expressar relació de causalitat. Són opcions correctes, doncs:
- El metro ha estat aturat a causa d’una avaria.
- Els menjadors socials no donen a l’abast per l’increment de persones que els visiten.
DEGUT, DEGUDA, DEGUTS, DEGUDES
Ara bé, l’ús de degut com a participi (del verb deure) o adjectiu sí que és correcte. Com a tal, pot presentar també les formes del femení i els plurals.
- El retard ha estat degut a una avaria. (El significat és pràcticament idèntic al de la frase de més amunt, però les funcions de degut en cada cas són ben diferents.)
- Ha estudiat el cas amb la deguda atenció. ( = Ha estudiat el cas amb l’atenció que calia.)
Fica-hi la llengua 
S’utilitza el verb “estar” en comptes del verb “ser”, en l’exemple “el retard ha estat degut a una avaria”, perquè es tracta d’un participi que indica estats d’éssers animats? És a dir, respondria el seu ús a la mateixa raó que en el cas de “l’home que ha ‘estat’ aturat”?
Gràcies per endavant.
I pel blog.
PS: Les “normes” del ser i l’estar me les he mirades aquí: https://ficahilallengua.wordpress.com/2013/04/13/ser-i-estar/.
Hola! Perdona pel retard; el teu missatge havia anat a parar a la bústia de brossa i no l’havia vist.
El participi de ser i de estar és el mateix: estat. Després, de ser també hi ha els participis sigut i set, més col·loquials.
En aquest cas es fa servir estat perquè ser és el verb auxiliar necessari per fer les passives. Era això el que em preguntaves? No sé si t’he entès…
Gràcies!
M’agrada. Molt ben explicat.
M’ha servit per aprendre l’expressió ‘Amb el respecte degut’ (com a adjectiu) i per refermar-ne els altres usos:
L’incident ha estat degut a (com a participi)
No hem sortit a causa de la pluja (com a equivalent de la locució preposicional castellana ‘debido a’)
Gràcies, Orèn! Això mateix. Tenia por que no quedés prou clar. La diferència és tan mínima…
Us comento una cosa molt interessant sobre el “degut a”.
Una bona amiga, que està fent una tesi doctoral, m’ha passat una llista amb 57 entrades del DIEC2 en la qual es poden veure els casos en què el DIEC2 empra “degut a” (i de vegades “degut a” equival a ‘a causa de’), trets de l’Optimot. N’hi ha, fins i tot, que van precedits per una coma. Esgarrifeu-vos:
52 casos del DIEC2 amb “degut a”–> http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&numPagina=1&databases_avansada=&categories_avansada=&numeroResultat=&clickLink=paginacio&tipusCerca=cerca.tot¶meterField=DIEC&input_cercar=%22degut%20a%22&databaseFilterName=%3Cspan%20style=%22font-style:italic%22%3EDiccionari%20de%20la%20llengua%20catalana%3C/span%3E&databaseFilter=DIEC
Com pot ser que no hagin admès, sobretot alguns amb la coma al davant (mireu, per exemple, “ressonància”).
Sabeu si ha canviat la gramàtica o alguna cosa, i ara l’IEC admet el “degut a” causal?
Que jo sàpiga, no l’admet, no.
De tota manera, he estat mirant els ‘degut a’ de la llista i crec que es poden interpretar tots com a participis (de vegades sense el verb auxiliar explícit).
Sí, els que no porten la coma al davant s’interpretarien com a participis. Però els que la porten (com a “ressonància”), per mi infringeixen la gramàtica. No ho veus així?
En copio la definició: “Ressonància: Prolongament o reforçament d’un so, degut a la reflexió o al fet de posar-se en vibració algun cos sota la influència de les vibracions d’un cos sonor.”
Jo interpreto que aquí el degut és un participi (referit a prolongament o a reforçament) i no una preposició. Podríem dir: “prolongament d’un so que ha estat degut a…”. També podríem dir: “prolongament d’un so causat per…”. I en aquests dos últims casos no dubtaríem que no sigui un participi. Bé, no sé si m’explico…
Sí, ho has explicat molt bé i estic totalment d’acord amb la teva interpretació. Però crec que per a un usuari normal de la llengua, a qui li costa fer aquesta anàlisi teva, el “degut” amb la coma al davant el pot interpretar com a causal.
Bé, afegiré que el GD62 entra la locució prepositiva «degut a». Tal com expressa Jordi, serà ben difícil que els parlants facen estes anàlisis i tornen arrere. Per cert, per influència de l’anglés, també passa una cosa semblant en el francés del Quebec.
Gràcies. Ens pots explicar quina cosa passa, Miquel?
Que també han creat la locució prepositiva «dû a» (seguint l’exemple de l’anglés «due to»). Allà també la consideren incorrecta, en general. (Desconec quin grau d’ús té.)
Ah, molt interessant. Moltes gràcies!
Hola,
Ja sé que vaig una mica tard, però he vist que comentàveu el “degut a”, i us preguntàveu si l’IEC l’havia acceptat o no. Fa un temps em vaig trobar amb el mateix dubte. Buscant a l’Optimot, hi vaig trobar una fitxa que diu això:
«No és recomanable usar l’expressió degut a amb el sentit de ‘a causa de’. És preferible fer servir altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que. Per exemple, No va poder venir a causa del mal temps o per culpa del mal temps o perquè feia mal temps.
Cal tenir en compte, però, que el mot degut és el participi del verb deure. Per tant, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom anterior al qual es refereix i pot anar seguit de la preposició a. Per exemple: El vessament del combustible va ser degut al xoc. La victòria va ser deguda a la bona planificació. Els mals resultats han estat deguts a la falta de temps.»
Em va cridar l’atenció que digués que “no és recomanable” usar aquesta expressió, en lloc de dir que és incorrecta. Per això els vaig fer la consulta, i em van respondre això:
«S’ha modificat la redacció de la fitxa de “incorrecte” a “no és recomanable” perquè s’ajusta més adequadament a la consideració general d’aquesta locució causal, fins que no hi hagi cap canvi en la normativa lingüística vigent.
Certament, el participi de “deure” ha donat lloc modernament a la locució preposicional “degut a” amb valor causal, que actualment té un gran ús. De fet, Fabra s’hi va referir de manera ambigua i autors com Jané o Solà n’han considerat l’acceptabilitat, mentre que diverses obres lexicogràfiques ja l’han recollit. Per aquest motiu, fins que no aparegui la nova gramàtica (en la qual segurament la Secció Filològica es pronunciarà a favor o en contra d’aquesta locució) cal entendre que no és recomanable usar aquesta locució en registres formals perquè no ha rebut la sanció normativa.»
Per tant, només ens queda esperar que surti la nova gramàtica, a veure què diu sobre aquest punt… Mentrestant, no recomanable.
Ah, està bé, Olga! Moltes gràcies per fer-nos arribar aquesta informació tan interessant.