La ruca, a més d’una somera, és una herba molt gustosa, de fulles arrodonides, que sovint es posa a les amanides o es fa servir de condiment (s’afegeix a la pasta, per exemple). En castellà se’n diu rúcula.
La ruca, a més d’una somera, és una herba molt gustosa, de fulles arrodonides, que sovint es posa a les amanides o es fa servir de condiment (s’afegeix a la pasta, per exemple). En castellà se’n diu rúcula.
This entry was posted on dimecres, 12 de/d' febrer de 2014 at 08:00 and is filed under Uncategorized. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
Les propostes i els suggeriments són molt benvinguts.
Em podeu escriure a:
breumarta(arrova)gmail.com
Reconec que aquesta costa: no passaràs desapercebut fent anar ‘ruca’…
No et diré que no… Jo l’altre dia vaig demanar alfàbrega a la fruiteria i em van dir: “ah, carinyo, vols dir albahaca“.
A mi ruca em fa molt riure, la veritat, però, vaja, és el que té la nostra llengua. Crec que el primer cop que ho vaig veure va ser en una carta d’un restaurant, així que es va fent servir. És del nom llatí de la planta, eruca no sé què.
He après moltíssimes coses de la ruca i una d’aquestes és que estava consagrada a Príap perquè menjada crua i en quantitat abundant desperta la luxúria. També que la ‘Eruca vesicaria’ es una de la “hierbas meonas” i també se’n diu ‘sativa’ perquè no és silvestre sinó cultivada.
satiu -iva
adj. [LC] Que se sembra i es conrea.
Ah, molt interessant. No ho havia sentit mai, això de ‘hierba meona’.