Desnonar

Avui m’agradaria parlar d’un verb que malauradament forma part de la nostra actualitat. Com que el sentim sovint a les notícies segurament no ens sonarà gens estrany: desnonar. El substantiu és desnonament. Fa uns quants anys, però, el terme era força desconegut fora de l’àmbit jurídic i administratiu; fins i tot sembla que hi havia tendència a fer servir directament el verb castellà, desahuciar, i el substantiu desahucio.

Doncs bé, desnonar és el que fa el propietari d’un pis si fa fora la persona (o les persones) a qui el té llogat mitjançant procediment judicial. Això es produeix sobretot si el llogater no pot pagar el preu del lloguer. Així mateix, a ningú se li escapa que el significat del verb s’ha fet extensiu als casos en què algú és expulsat de casa seva, també mitjançant procediment judicial, perquè no en pot pagar la hipoteca.

• El propietari pretén desnonar el llogater.
• L’associació s’ocupa, entre altres coses, d’evitar els desnonaments de les persones que no poden pagar el lloguer o la hipoteca de casa seva.

No em vull allargar gaire més, però voldria afegir encara que desnonar (a més de tenir altres significats, que podeu consultar aquí) també és el que fa un metge quan afirma que un malalt ja no té cura.

• La metgessa va desnonar el malalt, que va morir al cap de tres dies.

Florera

L’altre dia, quan parlàvem de gerros i de gerres, em va assaltar un dubte: com hauríem de dir florero en català? Doncs bé, he vist que se’n pot dir florera. Una florera és un recipient per a posar-hi flors.

També, és clar, podem fer servir pitxer o gerro, que són noms una mica més genèrics. Com en dieu, vosaltres?

Sí i si

Avui em proposo d’explicar quan s’ha d’escriure sí (amb accent) i quan si (sense accent).

SÍ

Hi posem l’accent quan és un adverbi amb un valor d’afirmació.

• Vindràs a sopar? Sí.
• T’ha dit que sí que vindrà?

També, quan aquest adverbi s’ha convertit en un nom (amb valor d’afirmació).

• Li va respondre amb un sí insegur.
• Es vol obtenir una majoria àmplia de sís a la votació.

SI

Va sense accent quan és conjunció. Com a conjunció, pot tenir valors diversos, alguns dels quals s’il·lustren als exemples següents.

• Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar. (si amb valor condicional)
• Si que parla bé! (si amb valor ponderatiu)
• Demana si fan entrepans. (si amb valor interrogatiu)

També, quan és un pronom personal reflexiu. S’utilitza precedit de preposició i per a la tercera persona.

• Només es preocupa de si mateix. (= Només es preocupa d’ell mateix.)
• No sembla que es posin mai d’acord entre si. (= No sembla que es posin mai d’acord entre ells.)

I, finalment, quan és un nom. Si té significats diversos: pot ser una cavitat, la part interna d’una cosa, el cor, el pit o una nota musical, per posar alguns exemples.

Llanterna

Una llanterna és un estri portàtil, i generalment elèctric, que fem servir per fer llum.

Si aquesta llanterna la subjectem en una cinta elàstica i ens la col·loquem al front de manera que s’aguanti, s’anomena frontal. Els excursionistes en porten per il·luminar el camí durant la nit i poder tenir les mans lliures.

A més a més, també hi ha la paraula lot, utilitzada com a sinònim de llanterna però que la normativa no admet. El GDLC, però, sí que la recull (aquí ho podeu veure) i explica que prové del nom de la marca d’un model de l’aparell. Podríem dir que la forma ha sorgit per un procés semblant al de vamba, però sense que hagi estat acceptada, en aquest cas, per la normativa.