Avui em proposo d’explicar quan s’ha d’escriure sí (amb accent) i quan si (sense accent).
SÍ
Hi posem l’accent quan és un adverbi amb un valor d’afirmació.
- Vindràs a sopar? Sí.
- T’ha dit que sí que vindrà?
També, quan aquest adverbi s’ha convertit en un nom (amb valor d’afirmació).
- Li va respondre amb un sí insegur.
- Es vol obtenir una majoria àmplia de sís a la votació.
SI
Va sense accent quan és conjunció. Com a conjunció, pot tenir valors diversos, alguns dels quals s’il·lustren als exemples següents.
- Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar. (si amb valor condicional)
- Si que parla bé! (si amb valor ponderatiu)
- Demana si fan entrepans. (si amb valor interrogatiu)
També, quan és un pronom personal reflexiu. S’utilitza precedit de preposició i per a la tercera persona.
- Només es preocupa de si mateix. (= Només es preocupa d’ell mateix.)
- No sembla que es posin mai d’acord entre si. (= No sembla que es posin mai d’acord entre ells.)
I, finalment, quan és un nom. Si té significats diversos: pot ser una cavitat, la part interna d’una cosa, el cor, el pit o una nota musical, per posar alguns exemples.
Fica-hi la llengua 
Per un moment m’he pensat que parlaries sobre una certa consulta que farem d’aquí no res…
Sí? ;)
Completa i molt ben explicada, l’entrada.
Hi ha una qüestió a propòsit del si que m’ha costat molt de temps descobrir i que m’agradaria comentar. Donar de si és correcte quan és sinònim de retre o condir però quan ens referim a la roba, per exemple un jersei el cabeç del qual s’ha eixamplat i ha perdut la forma no hem de dir que el cabeç ha donat de si (en castellà: que el cuello del jersey ha dado de sí o que se ha desbocado) sinó que el cabeç s’ha donat.
Donar
11 intr. pron. [LC] Una cosa, adquirir més llargària o amplària a causa d’haver hagut de suportar un treball, un esforç, continuats. Se li han donat les sabates i ja no li fan mal.
Gràcies, Orèn!
Bona aportació! No se m’hauria acudit comentar això que expliques. Has vist que el DRAE diu que el significat que comentes de ‘retre, condir’ és el figurat de l’altre? I en català només s’admet el figurat. Curiós…
Sí. M’hi havia fixat i també m’ha cridat l’atenció.
Gràcies per despertarme la bella nostalgia d’aquells temps de
gramatica infantil;el si o el sí amb accent son una logica indicaciò diferencial
per a que la frase tingui el significat buscat.
Un dia podries explicar el que i el qué…
així més gent com jo potser perdriem la mala costum de menjar-m’hos els accents a internet.
Mònica, moltes gràcies. Mira, el que-què el vaig fer fa un temps. Aquí en tens els enllaços:
https://ficahilallengua.wordpress.com/2009/12/22/que/
https://ficahilallengua.wordpress.com/2009/12/22/que-2/
Si tens altres propostes, ja saps que són molt benvingudes!
Aiixò ja és de per “SI” un motiu de celebració. Aquest “SI”va amb accent ‘??? Gràcies!
Hola, Mercè. Va sense accent.
Salutacions.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies m’ha servit molt per a una presentació oral
Me n’alegro, Julià! Gràcies.
A l’oració “si que has crescut”, el SI aniría accentuat?
Caldria veure el context, però en el context a què m’imagino que et refereixes no aniria accentuat (seria un si amb valor ponderatiu):
—Si que has crescut ( = Has crescut molt!).
A continuació, et poso un diàleg en què el sí aniria accentuat, perquè s’entengui més bé:
—No he crescut gens!
—No, sí que has crescut! (Suposem que això ho dius a un nen que es pensa que no ha crescut ni un centímetre i, després de mesurar-lo, veieu que sí que ha crescut una mica.)