Avui m’agradaria parlar dels plans i dels plànols, una parella de substantius bastant pròxims gràficament que de vegades s’utilitzen amb vacil·lacions.
Comencem amb els plànols. Un plànol és el dibuix de l’estructura, les parts, la composició, d’una cosa: d’un edifici, d’una ciutat, d’un aparell, etc. Així, podem parlar, per exemple, del plànol (o mapa) de la xarxa d’autobusos, del plànol d’una habitació o del plànol d’una màquina.
Un pla (i no pas un *plano) pot ser moltes coses, de les quals destaco algunes:
1. Un plànol. Pla topogràfic, pla d’obra.
2. Un projecte. Pla educatiu, pla d’estalvi, pla de batalla, pla urbanístic, pla d’emergència. Fins i tot es parla del pla d’una novel·la.
3. Una superfície plana. El pla de l’Estany, el pla d’Urgell.
4. En geometria, una superfície que conté una recta.
5. La posició que ocupa un objecte en un espai. A primer pla, veiem el riu Sena; a segon pla, el pont; al fons, Notre Dame.
6. En cinema, el conjunt d’imatges enregistrades amb una càmera des que comença a rodar fins que s’atura (des que s’engega fins que s’apaga).
7. La manera com es mostren els objectes, en relació amb la seva proximitat a la càmera, a través d’una imatge. Pla general, pla americà, pla de detall.