Anar a + infinitiu

Avui m’agradaria comentar l’ús de la construcció anar + infinitiu. Ens hi hem d’aturar una mica.

1. La construcció és correcta si anar vol dir realment ‘anar’, és a dir, ‘desplaçar-se d’un lloc a un altre”.

• Vaig a fer el dinar. (Em desplaçaré, per exemple fins a la cuina, per fer el dinar. Si diem “me’n vaig a fer el dinar”, crec que la idea que hi ha un desplaçament és més explícita.)

2. La construcció no és correcta si anar no indica desplaçament, sinó immediatesa.

• Anem a parlar ara de les causes del fet històric. (Si no es vol dir que ens desplaçarem fins a un lloc determinat per parlar-ne, aquest ús és incorrecte. Podríem dir, en canvi: “Ara parlarem de les causes del fet”.)
• Et vaig a dir un secret. (Passa el mateix que a la frase anterior. Si no es vol dir que anirem fins a un lloc determinat per dir el secret, aquest ús és incorrecte. Podríem dir, en canvi: “Et diré un secret”.)

3. Ara bé, sí que podem fer servir aquesta construcció si el verb està en pretèrit imperfet. El sentit, però, ha de ser d’immediatesa, és a dir, l’acció ha d’estar a punt de passar.

• T’anava a dir un secret quan van trucar a la porta. (Estava a punt de dir-te un secret quan van trucar.)

n. b. Espero que l’explicació sigui simple i entenedora. Si teniu cap dubte el podeu demanar (com sempre!).

Pantalons de tub

Els pantalons de tub són aquells pantalons que són estrets i ajustats tots ells, fins al turmell. És a dir, el camal dels pantalons és igual d’ample a l’alçada del genoll que a l’alçada del turmell (no s’eixamplen a l’extrem, com els de campana). En castellà se’n diuen pantalones pitillos o, directament, pitillos.

Eludir i al·ludir

Avui parlaré dels verbs eludir i al·ludir, que en català central són homòfons, és a dir, es pronuncien igual (si no és que algú gemina la ela de al·ludir), i, doncs, poden causar confusions a l’hora d’escriure’ls. Cal dir que se m’ha acudit de parlar d’aquests verbs després de veure que els recollia À l’ortografia (que tenen una pàgina de Facebook que us recomano molt). Dit això, comencem!

ELUDIR

Eludir vol dir ‘evitar’. El substantiu és elusió i l’adjectiu, elusiu.

• No ha dimitit i ha eludit tota responsabilitat.
• L’elusió del contacte en les salutacions és pròpia dels països del nord d’Europa.
• Li han demanat explicacions però només han rebut respostes vagues i elusives.

AL·LUDIR

Al·ludir vol dir ‘fer referència’ a alguna cosa. El substantiu és al·lusió i l’adjectiu, al·lusiu.

• Al·ludeixen al mal temps per justificar que s’hagi suspès el partit.
• Fa al·lusió a les paraules de l’amic per explicar la seva posició en l’afer.
• Els seus gestos són al·lusius a l’enuig que li desperta la qüestió.

Finançar

Si proveïm el capital o els recursos necessaris perquè es pugui dur a terme un projecte diem que el financem, i no pas que el *financiem. Així doncs, el verb és finançar i no *financiar.

• Financen el programa de ràdio amb els ingressos provinents de la publicitat.

El substantiu és finança (el plural del qual és finances).