Anar a + infinitiu

Avui m’agradaria comentar l’ús de la construcció anar + infinitiu. Ens hi hem d’aturar una mica.

1. La construcció és correcta si anar vol dir realment ‘anar’, és a dir, ‘desplaçar-se d’un lloc a un altre”.

  • Vaig a fer el dinar. (Em desplaçaré, per exemple fins a la cuina, per fer el dinar. Si diem “me’n vaig a fer el dinar”, crec que la idea que hi ha un desplaçament és més explícita.)

2. La construcció no és correcta si anar no indica desplaçament, sinó immediatesa.

  • Anem a parlar ara de les causes del fet històric. (Si no es vol dir que ens desplaçarem fins a un lloc determinat per parlar-ne, aquest ús és incorrecte. Podríem dir, en canvi: “Ara parlarem de les causes del fet”.)
  • Et vaig a dir un secret. (Passa el mateix que a la frase anterior. Si no es vol dir que anirem fins a un lloc determinat per dir el secret, aquest ús és incorrecte. Podríem dir, en canvi: “Et diré un secret”.)

3. Ara bé, sí que podem fer servir aquesta construcció si el verb està en pretèrit imperfet. El sentit, però, ha de ser d’immediatesa, és a dir, l’acció ha d’estar a punt de passar.

  • T’anava a dir un secret quan van trucar a la porta. (Estava a punt de dir-te un secret quan van trucar.)

n. b. Espero que l’explicació sigui simple i entenedora. Si teniu cap dubte el podeu demanar (com sempre!).

5 respostes a Anar a + infinitiu

  1. Orèn escrigué:

    M’has fet veure una visió diferent de ‘anar a’.
    Jo, d’entrada, mirava sempre de bandejar l’expressió ‘vaig a’ i la substituïa pel futur.
    Ara sé que si surto de l’oficina per fer una cigarreta puc dir vaig a fer una cigarreta i no cal que la substueixi per faré una cigarreta.

    Ara, si estic assegut a la taula i vull indicar que tinc el propòsit d’escriure una carta hauré de dir ‘escriuré una carta’ i no pas ‘vaig a escriure una carta’.

    • Marta Breu escrigué:

      Això mateix, Orèn. Quan l’anar té sentit ple (‘desplaçar-se a un lloc’) és correcte. En canvi, si dius “vaig a escriure una carta” i no et mous del lloc, el verb anar s’està utilitzant dins de la locució ‘anar a’ (que indica ‘immediatesa’), no té sentit propi (i per tant aquest ús no és correcte perquè en català aquesta perífrasi amb aquest significat només es pot fer servir en passat).

  2. Gisela escrigué:

    Hola, Marta!

    Molt ben explicat! Què fem, però, amb l’expressió “anem a veure”? “Vegem-ho”, suposo. Però en contextos col·loquials en què es vulgui mantenir la genuïnitat trobo que no funciona. Què et sembla “veiam” o “aviam”?

    • Marta Breu escrigué:

      El veiam que comentes crec que hauria de ser vejam (forma perfectament correcta i documentada en diccionaris). La forma aviam (que jo també faig servir) suposo que l’hauríem de reservar per a contextos molt informals (per a discursos col·loquials i, en textos escrits, per a diàlegs informals). Després també podem fer servir a veure, en funció del context. Què et sembla?
      Gràcies pel comentari, Gisela!

  3. Gisela escrigué:

    Sí, normativament s’escriu amb jota, però em sembla massa formal per incorporar-lo a un text col·loquial. Ara, és el meu punt de vista. L”a veure’ em serveix perfectament! Merci, no hi pensava! De tota manera, l”aviam’ també és un bon candidat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: