L’esplendor és la llum o brillantor, molt gran, que desprèn un cos. Per exemple, parlem de l’esplendor del sol, del mar, dels ulls.
L’esplendor, així mateix i per extensió, és el grau elevat de creixement o desenvolupament en què es troba una cosa. Per exemple, podem referir-nos a l’esplendor d’una cultura, d’una ciutat, d’una persona.
Dit això, cal dir que esplendor és un nom femení; mai masculí, com en castellà.
Fica-hi la llengua 
Per recordar que resplendor és femení, vaig agafar la fotografía d’un cartell de la pel•lícula “El resplandor” i vaig escriure a sota amb grans lletres ‘La resplandor’ i davall, la definició.
Pel que fa a esplendor no en tenia cap anotació.
La diferència més notable que trobo entre esplendor, que només és substantiu i no té verb propi, i resplendor, és que esplendor té diverses accepcions mentre que resplandor només una: Llum que emet un cos que resplendeix. I un verb propi: resplandir.
Per recordar que esplendor és femení, he agafat la fotografia del llibre“El esplendor de la cultura Maya”, que he trobat a Google, i després d’algunes rectificacions amb Paint, l’he transformat en: (la) L’esplendor de la cultura Maia.
Molt bé, Orèn. Està bé que parlis de resplendor; de fet és pràcticament sinònima de la primera accepció de esplendor. Només un apunt; el verb és resplendir, amb e (com resplendor).