L’altre dia vaig veure en un text que havien confós aquests dos mots. Pel context s’entenia que volien dir floritures però van escriure floridures. Recordem quin significat representa cadascun dels dos noms, ben pròxims gràficament i fonèticament.
Una floridura és una capa fúngica, vellutada i pulverulenta, que es forma sobre una superfície orgànica i que en produeix la descomposició (definició adaptada extreta del DDLC). És a dir, el florit que surt al pa, a la fruita, etc., abans que es podreixi.
Una floritura és un adorn artificiós, excessiu, superflu. Se sol usar amb una connotació negativa. Així, un disseny pot tenir moltes floritures, algú pot fer un discurs amb massa floritures, etc.
Fica-hi la llengua 
Déu n’hi do, el lapsus. M’ha fet pensar en una vegada que algú va confondre ‘públic’ i ‘púbic’.
I em penso que era el Portabella que una vegada va dir ‘vulva’ en comptes de ‘volva’. ;)
Un dia em vaig preguntar que com podría dir-ne, dels malabarismes (“virguerias”, “filigranas” en diuen alguns) que fan amb la pilota els futbolistes després de ser presentats als aficionats a l’estadi : floritures.
Potser, l’equivocació de l’autor del text ve del fet que etimològicament ambdues paraules tenen el mateix origen: florir.
En general, quan retransmeten partits, en solen dir filigranes, oi? Potser floritures té aquesta connotació negativa que dèiem…
Sí, probablement la cosa va per aquí. Trobo curiós que una sola lletra faci canviar tant el sentit…