Incipient i insipient

Un lector em va fer notar que podia ser interessant de parlar d’aquesta parella d’adjectius homòfons, que, a més a més, presenten una grafia gairebé idèntica: incipient i insipient. Som-hi, doncs.

Incipient és diu d’una cosa ‘que comença a desenvolupar-se, a manifestar-se’. Podem parlar d’una amistat incipient, d’un artista incipient, d’una malaltia incipient, d’una barba incipient, etc.

Insipient es diu d’algú ‘mancat de saviesa’ o, també, ‘mancat de seny’.

Els substantius són incipiència i insipiència, respectivament.

Recolzar

Recolzar vol dir ‘aguantar-se sobre un suport’ o ‘fer aguantar un cosa sobre un suport’. La forma *apoiar (apoyar en castellà) és, evidentment, incorrecta.

• La noia es recolza a l’arbre.
• La noia recolza el llibre a la paret.

A banda d’aquest significat físic clar, recolzar només presenta un sentit figurat que s’admet en català i és l’equivalent a ‘basar-se en alguna cosa’. Per exemple:

• La idea innovadora recolza sobre la teoria de les cordes. (= La idea es basa en la teoria de les cordes.)
• El seu encant es recolza en la seva manera de parlar. (= El seu encant té l’origen en la seva manera de parlar.)

Recolzar, però, no pot ser mai sinònim de ‘donar suport’ (a diferència del que passa en castellà amb el verb apoyar). Aquestes frases, doncs, són incorrectes:

• Va dir que necessitava que el recolzés en aquells moments difícils. (La podríem substituir per “Va dir que necessitava que li fes costat”.)
• Les entitats han recolzat la decisió. (La podríem substituir per “Les entitats han donat suport a la decisió”.)

Passa el mateix amb el substantiu, recolzament.

• El mal recolzament del braç li ha provocat una petita fissura. (És correcta, perquè el significat és físic.)
• S’ha guanyat el recolzament dels veïns. (És incorrecta i la podríem substituir per “S’ha guanyat el suport dels veïns”.)

n. b. Si dubtem, mentre parlem o escrivim, de si un recolzar és correcte o no, podem fer el petit truc de mirar si es pot substituir per ‘donar suport’. Si es pot, sabrem que l’ús que li estem donant és incorrecte.

 

Saviesa

A una persona que té molts coneixements en una ciència se l’anomena savi o sàvia. El plural és savis i sàvies. La qualitat de savi o de sàvia és la saviesa (i, recordem-ho, no la *sabiduria).

Sufix -iatre, -iatra

La forma sufixada -iatre (i, per al femení, -iatra) prové del grec iatrós, que significa ‘metge’. Així doncs, un pediatre o una pediatra és un metge especialista en infants, un geriatre o una geriatra està especialitzat en malalties pròpies de la vellesa i un psiquiatre o una psiquiatra s’ocupa de la psique de les persones, de la ment.

Vull remarcar que la forma masculina i la femenina són diferents (la masculina acabada en e i la femenina en a), a diferència del castellà, en què totes dues formes acaben en a.

• Porten la nena al pediatre.
• La pediatra els ha dit que ara el nen té un pes òptim.

Les disciplines corresponents són la pediatria, la geriatria i la psiquiatria.