El súmmum és ‘el grau més alt al qual arriba alguna cosa’. Per exemple, podem dir que algú ha arribat al súmmum de la diversió, al súmmum del cansament, al súmmum de l’enuig, etc. És allò que en castellà es diu el colmo.
- Quin és el súmmum d’un periodista? Tenir un fill diari.
Fica-hi la llengua 
Aquesta entrada em fa recordar la declaració feta el 31/10/2014 de Xavier Trias Vidal de Llobatera: ”Pressionar per part d’un ministre els mitjans de comunicación perquè publiquin això, ja és el *colmo de la vergonya” en comptes del ‘súmmum’.
Després va dir: “Poseu…, podeu poseu-s’hi de peus que és veritat” en comptes de podeu pujar-hi de peus que és veritat.
Xavier Trias em fa aprendre moltes coses. Una d’aquestes n’és l’al•literació (Figura retòrica que consisteix a repetir un mateix so en dos o més mots consecutius o situats a intervals curts), per la seva manera de pronunciar la erra.
Exemple: Un carro carregat de rocs corre per la carretera de Roses.
Doncs reconec que aquelles declaracions van ser la font d’inspiració d’aquesta entrada… ;)
Marta,
L’exemple que hi poses em sembla molt instructiu ;)). Tot i que queda una mica lluny del sentit de “súmmum”, hi ha l’expressió (que ara sona un pèl antiga): “ser la pera”.
Hola, Maite! Doncs sí; trobo que l’expressió ‘és la pera’ és la versió genuïna d”és el súmmum’, oi?
Reblogged this on enricvilanovacortasa's Blog.