Escarnir

Avui m’agradaria parlar del significat del verb escarnir, perquè em sembla prou interessant.

D’una banda, el significat general del verb és ‘burlar-se’ d’algú o d’alguna cosa. Així, es pot escarnir una persona, una proposta, un pensament, etc.

De l’altra, i aquí ve la part que em sembla interessant, escarnir, de manera més concreta, també vol dir burlar-se d’una persona imitant-la o imitant-ne les paraules, la veu, els gestos. És a dir, si la mare diu a la filla “acaba’t els pèsols” i quan marxa la nena repeteix les paraules en un to més agut, per exemple, per imitar-la, l’està escarnint, o està escarnint les paraules de la mare. Si tal persona imita la manera fatxenda de caminar d’un company seu també diem que l’està escarnint, o que està escarnint el seu caminar.

Per tant, podem dir que escarnir és imitar, però d’una manera exagerada o histriònica, algú o una cosa, amb la intenció de fer-ne burla.

Anuncis

10 Responses to Escarnir

  1. afbourdiol ha dit:

    Va, mulla’t: i què n’opines, de fer ‘escarni’ per ‘escrache’?

    • Marta Breu ha dit:

      Mai m’ha acabat d’agradar com a equivalent de escrache, la veritat, sobretot perquè sembla que el sentit real es perdi. Hi he estat pensant i se m’acut que sembla que escarni hagi estat encunyat pels de ‘l’altra banda’. És com si es destaqués el sentit negatiu del fet de escrachar (com si ens col·loquéssim al costat de qui és ‘escratxat’) i quedés amagat, dissimulat, tot el sentit de reivindicació per necessitat, a la desesperada. No sé si m’explico. Ara, sóc conscient que no deu ser fàcil trobar-ne un equivalent adequat.
      Tu què en penses?
      Per cert, he trobat per aquí i per allà que escrachar prové de l’occità escratchar! No sé si deu ser veritat…

      • afbourdiol ha dit:

        No en tenia ni idea, d’això que venia de l’occità. És interessant…

        A mi no em fa el pes fer-ne ‘escarni’, i em recorda una mica el cas de ‘bloc’/’blog’: davant una realitat nova, aprofitem una paraula que ja existeix i amb la qual guarda una ‘certa’ similitud en el significat.

        Tres motius per no fer ‘escarni’, a parer meu:

        a) És una màxima que s’ha de defugir la polisèmia i, més aviat, tendir a crear nous significants. Tan simple com això (http://www.ara.cat/premium/No-taponem-lentrada-Significants_0_1097890303.html).

        b) És perillós que adoptant ‘escarni’ acabem deformant el significat real que té aquesta paraula. És evident que una cosa és ‘fer burla’ i una altra ‘assenyalar protestant’. Trobo que fins i tot és més perillós en aquest sentit que l’antic ‘bloc’ com a ‘blog’, en el sentit que al capdavall ‘bloc’ és una paraula totalment consolidada i d’ús habitual (m’agradaria saber quanta gent que no té el català com a llengua materna sap ben bé què significa ‘fer escarni’).

        c) ‘Escrache’ té un color que amb la substitució es perd. A més, és un fet que va començar a Sud-amèrica, i és normal que per tant tingui una denominació castellana. De fet, a la Viquipèdia l’única llengua que no fa ‘escrache’ és el català (a banda d’un ‘escracho’ portuguès que se m’escapa). Quant a l’adaptació ortogràfica, si d’aquí uns anys la paraula continua consolidada es podria plantejar, tot i que sempre plantejarà el problema de la pronúncia.

        És interessant això que dius que fent ‘escarni’ sembla que també siguin dolents els qui en fan.

        • afbourdiol ha dit:

          Rectifico:

          “[…] Quant a l’adaptació ortogràfica, si d’aquí uns anys la paraula continua consolidada [vull dir si el concepte encara perdura, si encara es fan ‘escraches’] […]”.

  2. Maite Mas ha dit:

    Hola Marta,

    El comentari del teu comentarista em sembla molt oportú. Tenint en compte que (segons llegeixo a la Viquipèdia) té una etimologia incerta, la traducció és molt políticament correcta. No tinc prou elements per determinar si es podria adaptar.

    • Marta Breu ha dit:

      Sí, jo també ho penso; això mateix he comentat a la resposta del comentari de l’Àlex.
      He trobat això que prové de l’occità escratxar. Et refereixes a això? Potser tindria sentir adaptar el terme i fer escratxar…, però, vaja, no en sé prou…

  3. Orèn ha dit:

    Hola Marta,
    No sé si deus estar-hi d’acord, però, personalment, trobo que la diferència entre burlar-se d’algú i escarnir-lo és que en el primer cas la burla es fa sense que la víctima se n’adoni i en el segon, al seu davant ( imitant-ne les paraules, la veu, els gestos, la manera de caminar, etc, ridiculitzant-les).

    • Marta Breu ha dit:

      Hola, Orèn. Doncs la veritat és que no m’hi havia parat a pensar, en aquest matís. Crec que sí que tens raó i que s’usa l’un més per a una cosa i l’altre per a una altra. (Tot i que veig que els diccionaris no fan aquesta diferència.)
      Gràcies per l’apunt!

  4. […] pels motius següents (que extrec d’una interessant conversa sobre la qüestió al Fica-hi la llengua, blog que us recomano […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: