Espelma

Una espelma és un cilindre (o una altra figura) de cera (o d’un altre material) amb una metxa a l’extrem per encendre-la i donar llum.

  • Llegeix el manuscrit a la llum de l’espelma.
  • Han apagat els llums i ha bufat les espelmes del pastís.

Una vela és un tros de tela forta que es lliga als pals d’una nau perquè, en rebre el vent, la faci moure.

  • Les veles s’inflaran, / el vent ens portarà / com un cavall desbocat per les ones.
  • Han plegat veles i han marxat.

Recordeu: una vela no és una espelma, ni una espelma és una vela!

12 respostes a Espelma

  1. Ivan escrigué:

    I fer d’espelma és acompanyar una parella que festegen. O així ho deia ma mare.

    • Marta Breu escrigué:

      Això mateix. Quina feina tan galdosa devia ser! Actualment, almenys en aquesta cultura, aquesta “tasca” ja no es fa, però diem que fem d’espelma quan de cop ens trobem davant d’una parella que flirteja, oi?

  2. Orèn escrigué:

    És important parar atenció al gènere de les paraules.
    Jo abans pensaba que espelma era masculí i vaig tardar en adonar-me que és femení.
    Un dia, al supermercat, la caixera en veure les postres de xocolata que havia comprat, va exclamar: ¡Que buenos! Jo, vaig respondre: Sí, són els meus postres preferits!
    Després d’haver fet l’esforç d’aprendre que ‘postre’ es diu en plural, encara em faltava arrodonir l’aprenentatge recordant que ‘postres’ és femení.
    La segona vegada, ja ho vaig dir bé.
    I és que vivint en un ambient castellanoparlant resulta molt difícil millorar l’idioma perquè no reps estímuls ni ajuda per aconseguir-ho.

    • Ivan escrigué:

      No és que no rebis estímuls, és que el bilingüisme de vegades juga en contra. Les anàlisis, per exemple.

      • Orèn escrigué:

        Sí, les anàlisis és un bon exemple. i fins i tot, les dents. Costa una mica el canvi de gènere d’un idioma a l’altre, tot i que jo parlo sempre en català malgrat que l’entorn no em posa la cosa fàcil.

  3. Marta Breu escrigué:

    En les societats bilingües (o trilingües) o llocs on, simplement, conviu més d’una llengua és normal, com dieu, aquesta barreja i aquestes vacil·lacions. Sí que és veritat, però, que les llengües minoritzades, com el català, ho tenen molt més difícil per sobreviure en condicions (i encara més si comparteixen característiques amb l’altra llengua, perquè acaben assimilant-ne i imitant-ne l’estructura, el lèxic, sistemàticament i perillosament). I després podríem parlar de tota la qüestió sociolingüística que apunteu… A mi m’agrada, però, enfocar el tema d’una manera positiva i, bé, és tota una feina! :)

  4. rexval escrigué:

    Tinc un dubte que et voldria consultar. “Llum”. Sé que “el llum” és un aparell que fa llum, i que “La llum” és la claror que fa el sol, un aparell elèctric, una torxa, etc. però en alguns casos no sé què escriure. Per exemple: ” A la nit podíem veure les / els llums dels nostres camions.” Jo diria que és LES perquè es veu la CLAROR i no crec que miressin els focus dels camions. Què opines? Gràcies.

    Regí

    • Marta Breu escrigué:

      Bon dia, Regí.

      Doncs la veritat és que és una bona qüestió, la que comentes. A mi, per exemple, també em fa rumiar això dels llumets de Nadal; d’entrada em sembla estrany dir-ne llumets però crec que és així com se n’ha de dir correctament i sospito que em sona estrany per la influència del castellà.

      Pel que fa al cas que comentes, jo penso que hauria de ser “els llums dels nostres camions”; dir “les llums dels camions” em faria sonar les alarmes sobretot perquè quan parlem de llum com a esplendor (femení) el nom és incomptable, no? Tens raó, però, que el que veiem és la claror, i no l’aparell en si, però potser es pot justificar com un cas de metonímia. Posar aquest cas en femení, com a correctora, em costaria. Com ho veus?

      • rexval escrigué:

        Crec que tens raó i la pista és que llum com a claror no té plurals. Per exemple. “Em va despertar LA LLUM del nou dia i em vaig aixecar.” No li va LES LLUMS en absoluts. En canvi sí que puc dir : “Quina mala sort. Se m’han fos alhora ELS DOS LLUMS del mirall del bany. Encara que, de vegades, no queda tan clar, especialment si el llum està fent (la) llum.

        Moltes gràcies, Marta, breu, però, exacta. :D

        Regí.

      • rexval escrigué:

        Llegint, llegint he torbat un cas clar en femení plural: El Segle de les Llums”.

        “Afortunadament Occident va aconseguir alliberar-se de les guerres de religió gràcies a l’humanisme que va florir en el Renaixement i el Segle de les Llums.”

        Els llums serien les “peretes” incandescents que encara no s’havien inventat.

        Salut

        • Marta Breu escrigué:

          Tens raó, Regí. En aquest cas, llum vol dir ‘il·lustració, raó, cultura’. Formaria part de la mateixa accepció quan parlem d’una persona amb moltes llums.

          Gràcies per la puntualització.

          • rexval escrigué:

            Gràcies a tu. En “La flauta màgica” de Mozart la Reina de la Nit simbolitza tot el contrari, l’Antic Règim (la foscor) front a la Il.lustració (la claror).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: