Decebre

Decebre vol dir, a grans trets, ‘no complir amb les expectatives’. La forma decepcionar no és correcta, per bé que cal dir que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la recull al seu diccionari normatiu (l’IEC no). El substantiu és decepció i el participi, decebut (decebuda, decebuts, decebudes). Si una cosa decep, diem que és decebedora.

• Han quedat decebuts amb la resposta; esperaven més explicacions.
• Totes les ciutats que visita el deceben; sempre s’imagina que hi trobarà una altra cosa.
• La visita guiada al museu no ha estat gens decebedora.

Saltamartí

Un saltamartí és (a més d’un insecte) un ninot que, per molt que l’empenyis, torna sempre a la seva posició vertical originària (a causa del pes que té a la base). Pel que he vist, també se’n pot dir tossut. En castellà se’n diu tentetieso o tentempié. Tots aquests noms em semblen ben expressius. En coneixeu cap altra forma?

Disfressar

L’altre dia parlàvem de muntar i avui m’agradaria parlar de disfressar, un verb amb què es tenen vacil·lacions molt semblants a les de muntar. Bé, el cas és que disfressar ha d’escriure’s i pronunciar (els del català occidental sempre, i els de l’oriental quan és tònica) amb e, i no pas amb a (*disfrassar).

Totes les formes del verb han de mantenir, evidentment, aquesta e. Per tant, hem de dir “em disfresso” i no pas “em disfrasso” o “es disfressarien” i no pas “es disfrassarien”. De la mateixa manera, cal dir disfressa, i no pas *disfraç.

• Es disfressa amb una capa i un barret.
• Es disfressaran a Vilanova.
• Es posi la disfressa que es posi sempre el reconeixen.

A part i apart

Avui parlaré de quan s’ha d’escriure a part i quan apart. De fet, és molt senzill; en català només quan apart és un nom s’ha d’escriure tot junt. Detallem-ho una mica més:

A PART

Locució adjectiva (equivalent a un adjectiu). Vol dir ‘separat’.

• Fes l’escrit en un full a part.

Locució adverbial (equivalent a un adverbi). Vol dir ‘separadament’.

• Es van apartar del grup i van anar a parlar a part.

A PART DE

Locució preposicional (equivalent a una preposició). Vol dir ‘a més de’.

• A part de llegir, li agrada molt escriure. (= A més de llegir, li agrada molt escriure.)

APART

Nom. Un apart és una conversa privada o un monòleg que es fa a part, separadament d’algú. Per exemple, en una obra de teatre, de vegades un o més d’un personatge fa un apart, diu unes paraules que no es vol que sentin altres personatges.

• Durant l’obra, la dona fa un apart per explicar el seu secret al públic.