Decebre

Decebre vol dir, a grans trets, ‘no complir amb les expectatives’. La forma decepcionar no és correcta, per bé que cal dir que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la recull al seu diccionari normatiu (l’IEC no). El substantiu és decepció i el participi, decebut (decebuda, decebuts, decebudes). Si una cosa decep, diem que és decebedora.

  • Han quedat decebuts amb la resposta; esperaven més explicacions.
  • Totes les ciutats que visita el deceben; sempre s’imagina que hi trobarà una altra cosa.
  • La visita guiada al museu no ha estat gens decebedora.
Anuncis

4 Responses to Decebre

  1. Orèn ha dit:

    Hola Marta,
    De la mateixa manera que no diré permanèixer, aconteixement o recapacitar(Alicia Sánchez Camacho a Mas) tampoc no diré decepcionar. Decebre és l’infinitiu normatiu i ja m’està bé.
    Del text de l’entrada m’han agradat “a grans trets” i ‘per bé que’.

    • Marta Breu ha dit:

      Hola, Orèn!

      M’has fet pensar, amb això de recapacitar! Si em deixes comentar una mica el teu comentari (sobretot per a possibles lectors dels missatges), permanèixer i aconteixement no apareixen al diccionari de l’AVL (ni tampoc al DIEC2). Així que d’entrada (i per sort) els podem rebutjar directament.
      Recapacitar, però, sí que hi és, al DAVL. Al DIEC2 no hi és però, atenció, al GDLC (el diccionari de l’Enciclopèdia), sí.
      El GDLC no és el diccionari normatiu, però sí que podem dir que és molt normatiu, es basa en el DIEC2 (podem dir, però, que té més màniga ampla en algunes coses, i ja va bé) i tendeix més a prescriure que a descriure.
      Dit això, jo potser no condemnaria, sense més informació, recapacitar. Com a correctora no corregiria el verb però segurament no el faria servir en els meus textos. Tu què en penses, Orèn? N’has parlat per res en concret?

  2. Orèn ha dit:

    Hola Marta,
    Jo miro de cenyir-me a la normativa de l’IEC. Hi ha el verb recogitar que podem fer servir en comptes del no normatiu recapacitar.
    Cada dia sento o llegeixo paraules que no són normatives o l’ús que se’n fa no ho és i en prenc nota per a no repetir el mateix error.
    De vegades, quan llegeixo algun llibre, m’estranyo quan hi observo que el traductor de l’obra ha fet servir la paraula tessitura o dicotomia en comptes de dilema o disjuntiva.
    O quan algú diu o escriu reticent en comptes de renitent, etc.

    • Marta Breu ha dit:

      Però reticent sí que és normativa en aquest cas.
      Pel que fa a dicotomia, no em sembla una forma gens condemnable, prové del grec i no vol dir exactament el mateix que disjuntiva. A què et referies?

      Jo sóc més partidària d’apropar una mica més la llengua a nosaltres, als usuaris (per qüestions de supervivència de les persones i de la llengua); ara, estic d’acord que no ens hem de passar i desfigurar-la! ;)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: