Os i ós

Els substantius os i ós es diferencien només per l’accent diacrític (i per la pronunciació de la [o] oberta i tancada, respectivament, almenys en algunes zones del territori de parla catalana).

OS, OSSOS

Peça de l’esquelet. S’ha trencat dos ossos del braç. Dels nervis que passa s’ha quedat amb la pell i l’os.

ÓS, ÓSSOS, ÓSSA, ÓSSES

Mamífer corpulent de la família dels úrsids. Els óssos polars viuen al pol nord. La nena sempre dorm amb el seu ós de peluix.

Humilitat

Avui m’agradaria parlar de la humilitat i aprofitar per dir que les formes *humiltat, *humildat o *humilidat no són correctes (encara que ja sabem que oralment es fan servir tot sovint). La forma normativa és, doncs, humilitat.

Buscant definicions sobre la paraula d’avui, m’ha agradat especialment la que he trobat al DRAE. La tradueixo i adapto al meu gust: “Coneixement de les pròpies limitacions i debilitats i capacitat d’obrar d’acord amb aquest coneixement.”

Com definiríeu vosaltres aquesta qualitat?