Abastament i a bastament

30/06/2015

L’altre dia comentàvem, al fil de comentaris de l’entrada anterior, que abastament és un substantiu i que a bastament una locució adverbial. De vegades, però, per confusió, s’escriuen les paraules de la locució juntes (abastament). Repassem-ho una mica, doncs:

Abastament (substantiu)

És l’acció del verb abastar. Abastar vol dir ‘proveir’.

El pou era el principal mitjà d’abastament d’aigua de la casa.

A bastament (locució adverbial)

A bastament vol dir ‘d’una manera suficient’.

Va menjar a bastament, fins que va saciar la gana.

Malgrat que el significat normatiu d’aquesta locució és aquest que comento, he pogut comprovar que l’ús general que se’n fa és el de ‘de sobres, amb escreix’. Sembla que s’ha produït una extensió del significat original. Pla Nualart ho comenta en aquest article a l’Ara.

 

Anuncis