L’altre dia comentàvem, al fil de comentaris de l’entrada anterior, que abastament és un substantiu i que a bastament una locució adverbial. De vegades, però, per confusió, s’escriuen les paraules de la locució juntes (abastament). Repassem-ho una mica, doncs:
Abastament (substantiu)
És l’acció del verb abastar. Abastar vol dir ‘proveir’.
El pou era el principal mitjà d’abastament d’aigua de la casa.
A bastament (locució adverbial)
A bastament vol dir ‘d’una manera suficient’.
Va menjar a bastament, fins que va saciar la gana.
Malgrat que el significat normatiu d’aquesta locució és aquest que comento, he pogut comprovar que l’ús general que se’n fa és el de ‘de sobres, amb escreix’. Sembla que s’ha produït una extensió del significat original. Pla Nualart ho comenta en aquest article a l’Ara.
Fica-hi la llengua 
A les comarques centrals del PV fem servir la forma “Assaciar” en el sentit de quedar-se satisfet de menjar, beure o… ja t’ho pots imaginar. És normatiu, com “saciar”.
Moltes gràcies pel comentari, Regí. No ho sabia! També hi ha sadollar, que a mi m’agrada molt.
Hola Marta,
Tot i que si cerques al DIEC2 o al GDLC el substantiu ‘bastament’ només hi apareix formant part de la locució adverbial ‘a bastament’, després de rumiar molta estona, he arribat a la conclusió que sí que hi hauria d’aparèixer de manera independent.
Abastament és substantiu i és l’acció i l’efecte de abastar.
‘Bastament’ és substantiu i és l’acció i l’efecte de bastar ( en la quantitat justa i exacta.)
‘A bastament’ és locució adverbial. (Com diu Albert Pla Nualart en el seu article, amb la mateixa “estructura de molts altres: a posta , a balquena , a contracor , a gratcient , a gust o la locució sinònima i encara molt més inusual a bastança .”)
exemple
DCVB :
|| 2. adv. A bastament: amb suficiència. No tenim braó ‘a bastament’ per manetjar la faus, Orlandis Poes. 74
Orèn:
II1. m.. No tenim ‘bastament’( en la quantitat justa i exacta.) de braons per a manejar les dalles.