Èmfasi

Avui parlarem de la paraula èmfasi, un substantiu que tant pot tenir el gènere femení com masculí. A part del fet que té doble gènere, m’interessa que ens fixem que el singular és èmfasi (i no èmfasis) i el plural èmfasis (ara sí). Recordeu també que va amb m i no amb n (*ènfasi).

Com que tenia un cognom estranger, va posar èmfasi en pronunciar-lo perquè l’interlocutor l’entengués.

Sempre parla amb molt d’èmfasi de Hamlet, perquè és una obra que l’apassiona.

No cal dir que èmfasi també ha adquirit un sentit figurat, que de moment la normativa no recull.

La professora dóna molta èmfasi, en explicar-les, a les causes de l’escalfament global per tal que els alumnes puguin pensar en vies per frenar-ne els efectes.

 

Especialista en

Al meu barri hi ha aquesta botiga, que quan és oberta sol estar plena de turistes que compren i tasten pernil. Hi passo tot sovint per davant i és impossible que la insòlita frase del cartell no faci que m’hi aturi cada vegada.

Així doncs, no em puc estar de parlar-ne aquí, malgrat que ja sé que la majoria dels lectors del blog sabeu que s’ha de dir “especialista en” (una matèria, una disciplina)  i no pas “especialista amb”.  Que quedi, doncs, com una curiositat divertida. Tal com està ara mateix, el cartell ens diu que a la botiga hi ha un especialista amb un pernil. (O som nosaltres els especialistes que tenim un pernil? L’hola, i sense cap coma, em desconcerta una mica.)

Una persona (o una empresa o una entitat) s’especialitza en una cosa i no pas amb una cosa. És especialista en insectes, en fonètica, en pictogrames, etc. S’ha especialitzat en literatura modernista.