Èmfasi

Avui parlarem de la paraula èmfasi, un substantiu que tant pot tenir el gènere femení com masculí. A part del fet que té doble gènere, m’interessa que ens fixem que el singular és èmfasi (i no èmfasis) i el plural èmfasis (ara sí). Recordeu també que va amb m i no amb n (*ènfasi).

Com que tenia un cognom estranger, va posar èmfasi en pronunciar-lo perquè l’interlocutor l’entengués.

Sempre parla amb molt d’èmfasi de Hamlet, perquè és una obra que l’apassiona.

No cal dir que èmfasi també ha adquirit un sentit figurat, que de moment la normativa no recull.

La professora dóna molta èmfasi, en explicar-les, a les causes de l’escalfament global per tal que els alumnes puguin pensar en vies per frenar-ne els efectes.

 

4 respostes a Èmfasi

  1. regi60 escrigué:

    Jo posaré molt d’emfasi a millorar el meu català-valencià.

    Moltes gràcies per la lliçó:

    Regí

    PS. M’ha vingut un cas de divergència nord-sud. “Molt”, adv. de quantitat s’acompanya normalment de “de” quan és masc. sing i segueix un nom o substantiu. En els altres casos fem com en el nord, no posem “de”.

    Jo dic: Fa molt DE vent, molt bé (sense “de” perquè no apareix nom). molta calor (perquè no és masc. sing.), molts amics, moltes amigues.

    Així: “Fa molt De fred” “Fa molta calor”

    Casos especials: No és el mateix “Molt bé” que molt de bé”. La raó és que en el primer cas ·Bé” fa d’adjectiu; en el segon, de nom:

    “Xiquet has fet molt bé els exercicis i t’has guanyar un premi”
    “Amb la teua amistat desinteressada m’has fet molt DE bé”

    Quan sentim dir “Fa molt fred” ens sembla que hi manca alguna cosa, el “DE”.

    Salut lingüística

    Regí

    • Marta Breu escrigué:

      Moltes gràcies, Regí.

      I gràcies per l’apunt tan encertat que fas. Aquí al nord fem servir sovint el de en els casos que comentes (sobretot en l’àmbit col·loquial); tens raó, però, que no sempre l’hi posem (o no sempre ens manca si no hi és ;)).

      Salut!

  2. Orèn escrigué:

    Hola Marta,
    En primer terme haig de reconèixer que m’has fet adonar del doble gènere de la paraula èmfasi, cosa que m’havia passat per alt. Així que podem dir-ne ‘el’ èmfasi o ‘la’ èmfasi.

    A la fitxa d’aquesta paraula, sobretot, hi havia fet èmfasi en el doblet ‘emfasitzar’’emfatitzar’.

    En segon terme, després de fer una comparació entre les definicions del DIDEC2, el GDLC i el DRAE hi observo, a grans trets, una coincidència total.

    Pel que fa al sentit figurat que hi esmentes: “No cal dir que èmfasi també ha adquirit un sentit figurat, que de moment la normativa no recull. La professora dóna molta èmfasi, en explicar-les, a les causes de l’escalfament global per tal que els alumnes puguin pensar en vies per frenar-ne els efectes.” i que dius que no està recollit a la normativa, haig de dir que no acabo de copsar-lo.
    Penso que aquest exemple es podria encabir en la primera accepció d’èmfasi: “1 m. o f. [LC] [FL] Força d’expressió o d’entonació amb què es tracta de realçar la importància del que es diu o llegeix. Parlar amb èmfasi.”
    Quan algú tracta de realçar la importancia del que diu, se suposa que és per aconseguir un efecte en l’oient/l’oïdor.

    Pel que fa a la tercera accepció del DIDEC2 hi trobo adient aquest definició de la Viquipèdia: “En retòrica, l’èmfasi és un trop que consisteix a emprar una paraula o expressió en un sentit més restringit i precís del que habitualment té en la llengua comuna, per tal d’intensificar un determinat sentit. Es pot considerar una forma de sinècdoque. Per exemple: en “és tot un home”, la paraula home no designa l’ésser humà home, sinó al conjunt de qualitats pròpies de la virilitat. D’aquesta manera, l’aplicació d’aquesta frase a un home es fa per tal de subratllar la masculinitat de la persona en qüestió.[1]”

    • Marta Breu escrigué:

      Hola, Orèn!

      Moltes gràcies pel teu comentari, com sempre molt interessant!

      D’entrada, molt encertat que parlis dels verbs emfasitzar i emfatitzar, tots dos sinònims.

      Pel que fa al que comentes del sentit figurat i la primera accepció, jo tinc la impressió que l’accepció fa referència més aviat a una cosa física, a l’entonació especial que es posa en dir unes paraules, per exemple si es vol mostrar que es diuen amb ironia o que són més importants que unes altres, etc. Si mirem l’exemple que he posat de la professora que dóna èmfasi a una lliçó, és cert que molt probablement en parlar de les causes de l’escalfament fa servir una entonació especial per remarcar-ne la importància, però no necessàriament. És a dir, que una cosa és l’entonació (que de vegades serveix per recalcar la importància d’una cosa) i l’altra la importància en si. Per tant,el sentit figurat de què parlava podria ser equivalent d”importància’. Per exemple, en una tesi es pot donar èmfasi a l’aplicació pràctica del cas. Però, vaja, no sé si m’estic embolicant… De tota manera, jo com a correctora no m’hi posaria forta; optaria per deixar utilitzar el sentit figurat encara que em sembli que no és del tot explícit al DIEC2.

      Per cert, t’has fixat que el GDLC sí que separa els dos sentits?
      http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0049725

      Vinga, bon estiu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: