Ruixar

Ruixar vol dir llançar un líquid de manera que vagi caient per sobre d’alguna cosa o d’algú. Ruixar amb la mànega. Ruixar-se la cara amb colònia. Ruixar un pastís amb conyac. (En castellà se’n diu rociar.)

Així mateix, un ruixat és una pluja forta de curta durada. Han caigut alguns ruixats al sud del País Valencià.

15 respostes a Ruixar

  1. rexval escrigué:

    Una curiositat: arruixar. Segons l’IEC vol dir “espantar” en el sentir de fer que s’allunye alguna cosa d’algú o d’algun lloc:

    Fer allunyar (l’aviram, els coloms, etc.).

    “Arruixa les mosques del pastís” (=Espanta les mosques del pastís).

    Ací no ens caldria cap líquid. Se’t posa ina mosca en el nas i l’arruixes amb la mà.

    Salut

    • Orèn escrigué:

      Tampoc no hem d’oblidar la interjecció ‘arruix’ d’origen onomatopeic i expressiu que jo penso que degué ser l’origen del verb arruixar amb aquesta accepció. L’altra accepció és la mateixa de ruixar.

      • rexval escrigué:

        Hi estem d’acord. Moltes paraules vénen d’onomatopeies. En algun lloc he llegit que en Guinea Nova Papua hi ha llengües totalment onomatopeiques que sonen com si estigueren marcant el ritme d’una dança. Buscaré en Youtube per side cas.

        Salut.

      • Marta Breu escrigué:

        Gràcies, un cop més, per acabar d’arrodonir l’entrada i els comentaris amb la teva aportació, Orèn. És un plaer poder aprendre coses noves cada dia gràcies a vosaltres! :)

        Salut!

    • Marta Breu escrigué:

      Moltes gràcies pel comentari, Regí. També he vist que arruixar, a més del significat que comentes, és una forma sinònima de ruixar (com veig que ha comentat també Orèn al comentari d’aquest fil).

      • rexval escrigué:

        Gràcies a tu. Volia recomanar-te en cas que no el tingues el Diccionari- Català-Valencià-Balear. Jo el tinc de carambola. Me’l donaren per subscriure’m a “Ara”, en paper, 10 volums. Supose que estaria d'”oferta” perquè estes coses ja no es fan en paper. El cas és que tenim l’orgull de posseir una obra sense igual en tot el món i en cap llengua. Hi va participar molta gent anònima a banda del ja conegut Alcover, Moll, etc. Busques una paraula i t’ho posa tot, en quines comarques es diu, com es pronuncia en cas que hi haja variació, en fi que hi pots trobar totes les accepcions dels mots. Igual es pot consultar per Internet, que sempre és més lleuger que el paper. La meua dona el fa servir molt perquè està apuntada a una web de relataries en català. A em fa un poc de persa alçar-me de la cadira. En fi, dit pels especialistes, el millor treball lexicogràfic del món.

        • Marta Breu escrigué:

          Sí, un diccionari fantàstic i que va la mar de bé! Fa uns anys que ja està en línia. Jo el consulto en línia perquè en paper no el tinc pas.

          • rexval escrigué:

            El diccionari té la seua història en ple franquisme. Mossèn Alcover era qui el portava avant amb Manuel Sanchis Guarner. Va ser una casualitat. Guarner era un lingüista valencià que durant la guerra va ser oficial de l’exèrcit republicà. Potser per ser de família burgesa i catòlica solament van condemnar-lo amb l’exili, justament a Mallorca, on hi era Mossèn Alcover. Al País Valencià tenien dos reforços, també valencianistes, el “senyor de les rondalles”, Enric Valor, que arreplegava paraules per al diccionari de la seua zona, les comarques del sud, i al nord hi havia un valencià de València que feia de mestre a Benassal, Carles Salvador en les comarques del nord. Molts anònims col·laboradors arreplegaven les paraules. L’únic que les enviava a Mallorca era Carles Salvador perquè no estava fitxat per la policia. El de Castalla, Enric valor no podia ja que li espiaven el correu por “rojo-separatista” – va passar dos anys en presó per pertànyer a Esquerra Nacionalista del País Valencià, un partit que tenia relació amb ERC. I així va fer-se el diccionari. Salvant els mots com diria Espriu, arreplegant paraula per paraula de les velletes que les conservàvem. Supose que a Catalunya faria alguna cosa semblant. I tot va ser secret. Afortunadament mossèn Alcover era religiós i no li obrien les cartes.

            Salut. //*//

        • Marta Breu escrigué:

          Interessantíssim, Regí. No coneixia aquesta història en detall. Van fer una feina de formigues per salvar els mots. Els van anar a buscar en tots els indrets i els van aplegar perquè no es perdessin. I de moment estan salvats! I continuarem guardant-los i estimant-los.

          Una abraçada!

          • rexval escrigué:

            La veritat és que ho és. Imagina’t un senyor escrivint en un torç de paper una paraula que li havia dit una velleta. Supose que a Catalunya farien una cosa semblant. i ja veus, a Enric Valor li costà la cosa dos anys de presó, que sembla mentida. Si Alcover no arriba a ser religiós, igual avui en dia no tindríem el diccionari.

            Una abraçada.

            Regí

  2. Orèn escrigué:

    Un -entre d’altres- dels aspectes positius de les teves entrades és que em menen a repassar les fitxes del meu diccionari visual i, de vegades, descobrir-hi disparitats.
    Si cerco la paraula ‘ruixar’ hi trobo la imatge d’una dona llançant-se laca sobre els cabells.
    Si cerco la paraula ‘laca’ hi trobo la mateixa imatge però amb el títol ‘vaporitzar’.
    ‘Lacar’ té un significat totalment diferent.
    Hi ha una disparitat!
    La dona està vaportitzant-se laca sobre els cabells i no pas ruixant-se laca sobre els cabells, per tant haig de rectificar la fitxa de ‘ruixar’ i eliminar aquesta imatge.
    Ruixar amb el ruixador fa que un líquid caigui dividit en gotes.
    Vaportitzar amb el vaporitzador fa que un líquid caigui en forma de vapor.
    Et poden “ruixar la cara amb aigua de Colònia” tal com diu el DIEC2, però els cabells te’ls han de vaporitzar.

    • rexval escrigué:

      Gràcies per les explicacions. Hi entre molt a gust. És una temàtica que m’agrada i que em fa recordar quan era més jove i era mestre de valencià. Per canvis de la vida, ara ho sóc d’anglès, però el català-valencià és el que estime i parle en la família.

      Et conte dues coses. En la modalitat valenciana arruixar, arruixadora, etc estan admeses com a forma col·loquial, encara que es considera la forma sense A la culta.

      Hi un altre cas: metrallar, metrallador, metralladora que no admet la A, encara que en valencià diem *ametralladora, *ametrallador, *ametrallar – totes incorrectes – en canvi si que fem bé “metralleta” que és una metralladora lleugera.

      En la mili jo era “cabo ametrallador” o siga “caporal metrallador”.

      En valencià col.loqual posem moltes vegades una A postissa al davant: *acaminar per caminar; en canvi en altres casos la A és correcta i el que fa és un canvi de matis: pujar, apujar, baixar, abaixar, . En fi, que la nostra llengua és molt rica.

      Una abraçada i gràcies per la teua simpatia.

      Regí

    • Marta Breu escrigué:

      Moltes gràcies pel comentari, Orèn. Molt interessant aquest matís de vaporitzar que introdueixes, diferent de ruixar (ben gràfiques totes dues formes, oi?). Gràcies als teus exemples queda ben clara la diferència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: