Fa uns quants dies un lector del blog em va demanar, en un fil de comentaris, quina és la diferència entre aquesta parella de verbs, dormir i adormir. Llavors la hi vaig explicar resumidament; avui explico més detalladament els usos d’aquests dos verbs perquè em sembla un tema prou interessant. Com sempre, si hi ha res que no queda clar, pregunteu-m’ho.
DORMIR
És un verb bàsicament intransitiu, és a dir, no va amb complement directe.
- No cridis, que el bebè dorm.
- Em vaig estirar i vaig dormir mitja hora. (Aquí “mitja hora” no és cap complement directe; és un complement circumstancial de temps.)
Cal dir, però, que hi ha algun cas excepcional en què el verb dormir sí que pot regir complement directe, com en les expressions dormir la mona o dormir el son etern.
Dormit és el participi de dormir.
- Aquesta nit, amb la tempesta, no he dormit gaire.
ADORMIR
Adormir, d’una banda, pot ser transitiu (adormir algú, en què el pronom directe és algú).
- La mare adorm la nena cantant-li una cançó. (El complement directe és “la nena”.)
- L’anestèsia adormirà el pacient de seguida. (El complement directe és “el pacient”.)
De l’altra, pot ser un verb intransitiu pronominal (adormir-se).
- Sempre que es fica al llit s’adorm de seguida.
- M’he adormit al tren i he arribat a Martorell.
Adormit és el participi de adormir.
- L’avorrit programa de la televisió ha adormit els avis.
- S’ha adormit de seguida.
ADORMIT
Adormit és l’adjectiu.
- El gat fa veure que està adormit.
- La ciutat adormida s’ha despertat de cop.
- El virus, amb el tractament, ha quedat adormit.
Recordeu que en aquest cas no hem de fer servir mai dormit. Penseu que dormit és només el participi de dormir i anirà, doncs, sempre amb el verb auxiliar haver: havíem dormit, has dormit, hauran dormit, etc.