Avui vull parlar de gingebre, una planta de la qual es poden fer infusions per calmar diversos mals i que també es fa servir com a condiment i com a ingredient per elaborar aliments, per exemple galetes.
Com que tot sovint els parlants vacil·lem a l’hora d’utilitzar la paraula, vull recordar que la forma correcta és gingebre i no pas *gengibre (en castellà se’n diu jengibre).
Fica-hi la llengua 
Fa uns dies vaig sentir uns comentaris en un programa de Catalunya Ràdio sobre el gingebre.
Avui, com que una companya s’havia posat un collar ortopèdic perquè li feia mal el coll, li he dit que havia sentit que aquesta arrel és un bon remei contra el dolor de coll. El problema era que no recordava el nom d’aquesta arrel i només al cap d’una bona estona d’esforçar-me per recordar la paraula, finalment m’ha vingut al cap: “*gengibre”.
Ara m’has fet adonar que l’he dita malament.
Hola, Orèn. Jo em pensava que anava bé pel mal de coll de dins, de la gola…
(Jo abans de dir la paraula també he de pensar abans quina és la forma correcta; sempre dubto.)
Tinc un dubte que voldria consultar-te. Fins / fins a. Més o menys o tinc clar, però en aquest cas fins – preposició no sé què fer:
“Fins amb una llebre em conformaria” (Crec que és correcte)
“Fins a una llebre em conformaria” (No em sona ve… crec que no és correcte)
Per evitar problemes escric: “Fins i tot amb una llebre em conformaria.”
Gràcies
Després de consultar molts webs i diccionaris penso que en pots dir:
Fins amb una llebre m’hi conformaría
Em conformaría fins amb una llebre
Fins i tot amb una llebre m’hi conformaría.
Em conformaría fins i tot amb una llebre.
Diccionari de l’AVL
Fins
4.adv. Fins i tot. Anaren tots a la festa, fins els més menuts.
5.fins i tot loc. adv. Indica emfàticament el caràcter sorprenent o extraordinari d’un enunciat. Tots reconeixen el seu talent, fins i tot els enemics.
Diccionari de l’IEC
Fins
2 1 adv. [LC] Fins i tot. Tothom l’ha abandonat, fins els seus col·legues.
2 2 [LC] fins i tot loc. adv. Expressió ponderativa que emfasitza el caràcter sorprenent o extraordinari d’un enunciat. Podria fins i tot succeir que no tornessin mai més. M’agrada fins i tot vestida de negre. Sortim cada dia, fins i tot quan plou. Posseeix moltes llengües, fins i tot sap hebreu. Es mostrà comprensiu, amable fins i tot.
Moltes gràcies. Està molt ben explicat. La frase que he posat de la llebre pertany al Llop Estepari de H. Hesse que estic traduint al català.
Salut
Hola, Regí i Orèn.
Com ja ha dit l’Orèn (que ràpids que sou!), fins és sinònim de fins i tot. Quan té aquest sentit no ha de dur la preposició a.
Fins amb una llebre em conformaria.
Salut!
Haig d’advertir que ‘conformaria’ no duu accent gràfic però involuntàriament hi apareix.
Se m’acaba d’acudir una idea. A veure que et sembla. A València hi havia un locutor Toni Mestre que va ser pioner en l’ús del valencià per la ràdio. Tenia una “secció” sobre consultes i dubtes ortogràfics, lèxics, gramaticals… que era setmanal. Li enviaves la teua consulta per correu i ell contestava totes les que havia rebudes en eixe temps. Era molt instructiu, fins i tot, amè. No sé, igual en la part de dalt del bloc podries posar “Consultes”, explicar en què consisteix i a esperar dubtes. D’aquesta manera tindries juntes totes les qüestions dels lectors. És sols una idea, clar.
Moltes gràcies per la teua amabilitat.
Regí, País Valencià //*//
Gràcies, Regí.
Jo el que faig és tractar les consultes que aneu fent (ja sigui al meu correu o en els comentaris de les entrades), a més de les qüestions que se’m van acudint a mi que poden ser interessants. Això de fer una secció només per a consultes no sé si caldria, per com és el meu blog (entenc que totes les qüestions poden ser consultables i per això estan totes juntes).
De tota manera, va bé pensar en idees que puguin fer créixer el blog.
Molt bé, Marta.El que no cap dubte és que el teu bloc és útil. Jo el consulte quan tinc algun dubte.
Salut
Jo, el que faig de tant en tant és mirar el “Consultori de català” de la Vanguardia:
http://consultoricatala.lavanguardia.com/catala
et pot resultar instructiu.
No coneixia aquesta eina, Orèn. Moltes gràcies!
En aquest web hi trobaràs la traducció d’El llop estepari:
http://robur-vathek.blogspot.com.es/2013_04_01_archive.html
Llop Estepari
Jo, llop estepari, troto i troto,
la neu cobreix el món,
el corb aleteja des del bedoll,
però mai una llebre, mai un cérvol.
Estimo tant als cérvols!
Ah, si trobés algun!
L’apressaria entre els meus dents i les meves potes,
això és el més bonic que imagino.
Per als afectius tindria bon cor,
em cruspiria fins al fons dels seus tendres pernils,
beuria fins afartar-me de la seva sang vermellosa,
i després udolaria tota la nit, solitari.
Fins i tot amb una llebre em conformaria.
El sabor de la seva càlida carn és tan dolça de nit.
És que tot, tot el que pugui alegrar
una mica la vida està lluny de mi?
El pèl de la meva cua té ja un color gris,
tot just puc veure amb certa claredat,
i fa anys que va morir la meva companya.
Ara troto i somnio amb cérvols,
troto i somnio amb llebres,
sento bufar el vent en nits hivernals,
apaivago amb neu la meva gola ardent,
porto al diable fins meva pobra ànima.
(Hermann Hesse)
A la traducció hi observo que han escrit ‘fins i tot amb una llebre em conformaria, però jo opino que en alterar el ordre dels elements de l’oració se n’ha de dir ‘fins i tot amb una llibre m’hi conformaria’
l’ordre i no pas ‘el ordre’
Hi ha errors de traducció. A la frase “L’apressaria entre els meus dents i les meves potes,” haría de dir ‘les meves dents’
Com que he trobat en castellà una versió diferent de “Yo, el lobo estepario” em venia de gust traduir-la:
Jo vaig, llop estepari, trotant
pel món de neu cobert;
surt d’un bedoll un corb volant
i no creuen llebres ni cabirols el camp desert.
M’enamora el cabirol femella,
al món no hi ha res tan bell i formós;
amb els meus ullals i urpes de fera
destrossaria el seu cos saborós.
I torno amb afany a la meva amada,
mossegant-li les cuixes de carn blanquíssima,
sadollant la set amb la sang vessada,
per després udolar sol en la nit tristíssima.
Amb una llebre n’hauria tingut prou;
dolça raja la sang de la seva carn ferida.
Ai! Per què m’abandona en letal desconsol
el més noble i pur de la vida?
Vetes grises adornen la meva cua;
he perdut visió, m’ataca la febre;
fa temps que estic vidu i sense llar,
que troto i somio amb cabirols i llebres
I que el meu cruel destí em fa tremolar.
Aquesta nit bufa amb força el vent,
enfonso en la neu la meva gola
i porto així la meva ànima a l’infern.
Aquest és l’enllaç al web de la versió en castellà:
Quan vaig llegir la primera versió d’aquest poema no vaig sentir res. No entenia què volia expressar.
En canvi, aquesta segona versió sí que m’ha arribat al cor i m’ha entristit.
Quan després de traduir-la l’he llegida he romput a plorar.
El llop amava la seva dona però l’instint li va fer menjar-se-la.
Ara viu trist i sol i decideix suïcidar-se.