Claudàtor

Els claudàtors, que s’utilitzen en parella, són els signes gràfics [ ] (el primer és d’obertura i el segon de tancament). També se’n diuen parèntesis rectangulars, parèntesis quadrats o gafets. En castellà se’n diuen corchetes.

A grans trets, podem dir que els claudàtors es fan servir en casos determinats per incloure en un text elements que no formen part estrictament del discurs.

Per exemple, en les citacions, si col·loquem tres punts entre claudàtors ([…]) en un punt del text, estem indicant que hi ha una part del text original que no estem reproduint.

  • “[…] Rodoreda i Anglada tipifiquen els dos exilis als quals es va veure sotmesa part de la població catalana a partir del triomf franquista.” (Marta Pessarrodona. L’exili violeta)

8 respostes a Claudàtor

  1. Sergi llop llop escrigué:

    (Aquest comentari ho faig a tall de prova perquè el primer que n’he fet no hi ha aparegut publicat.)

    Hola Marta,

    L’ús dels signes de puntuació és ben interessant.

    L’entrada m’ha fet dubtar de l’ús, que faig jo, dels parèntesis a l’hora de remarcar en un escrit la supressió d’un fragment . Però he vist un PDF de la Universitat Politècnica de Catalunya que diu:

    “5.4 Supressió d’un fragment

    Els punts suspensius s’escriuen entre claudàtors (o parèntesis) quan indiquen la supressió d’un fragment o l’escapçament d’un text citat. (http://www.upc.edu/slt/signes/pdf/signes.pdf)

    També m’ha semblat interessant l’ús de l’adverbi ‘sic’

    sic
    adv. [LC] En una transcripció, mot que es posa, entre parèntesis o entre claudàtors, al costat d’un mot equivocat o inintel·ligible en el text, a fi que el lector no atribueixi la falta al transcriptor.

    ·<>
    .·<>

    Al llibre que estic llegint ara, a la página pàgina 63 hi diu
    <>

    i a la 79 hi diu:
    <> (no entenc que vol dir aquesta frase)

  2. Sergi llop llop escrigué:

    “La immortalidat (sic) de l’ànima va ser debatuda pels teòlegs ja abans de l’era cristiana (…)”
    “La immortalidat [sic] de l’ànima va ser debatuda pels teòlegs ja abans de l’era cristiana […]”

    Al llibre que estic llegint ara, a la página pàgina 63 hi diu:

    “La Teresa es viistava [sic] amb un especialista”

    i a la 79 hi diu:

    “i quan la gent picava a la porta no en feien fer cas [sic]” (no entenc que vol dir aquesta frase)

    • Marta Breu escrigué:

      Entenc que el que comentes és que hi ha eines que justifiquen que els parèntesis es poden fer servir en el lloc dels claudàtors. De tota manera, jo sóc partidària (com també ho són bastants llibres d’estil) de fer servir els claudàtors en el cas dels tres punts o del sic (o en altres casos que potser no cal explicar aquí) perquè els claudàtors inclouen elements externs del text. El sic, per exemple, fa referència a l’opinió de la persona que cita el text (aquest element és del tot extern al discurs). M’explico? Trobo que és important separar nítidament els usos dels dos signes gràfics per motius de claredat.

  3. Sergi llop llop escrigué:

    Em fa l’efecte que si a l’hora d’escriure el comentari fas servir les cometes simples (<>) el comentari no apareix correctament.

    • Marta Breu escrigué:

      Sí, no sé què ha passat, però tenia el teu primer comentari pendent de moderació. Ja l’he acceptat i ja apareix. Digues si vols que esborri cap comentari o si veus que en falta cap més.

  4. Sergi llop llop escrigué:

    No cal que hi esborris res perquè s’estan produint algunes incidències a l’hora d’enviar els comentaris i potser no en seran les últimes.

  5. Sergi llop llop escrigué:

    Oh, sí! Queda molt més bé. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: