Dislèctic, anorèctic i altres adjectius acabats en -èctic

27/01/2016

Hi ha una sèrie de substantius acabats en –èxia o –exia (com ara dislèxia, anorèxia o apoplexia), que fan referència a patologies o trastorns, l’adjectiu derivat dels quals acaba en –èctic (èctica, èctics, èctiques) i no en –èxic. Els adjectius corresponents són dislèctic, anorèctic i apoplèctic. De la mateixa manera, de sintaxi fem sintàctic.

  • Els dislèctics, persones amb dislèxia, poden entrenar la competència lectora amb aquests exercicis diaris.
  • Els anorèctics i les anorèctiques són persones que pateixen anorèxia nerviosa, un trastorn de la conducta alimentària que fa que rebutgin la ingesta d’aliments o la redueixin dràsticament.

n. b. Cal dir que també hi ha els substantius apirèxia i pirèxia, els adjectius dels quals són apirètic i pirètic (noteu que el seu acabament no és en –èctic, sinó en –ètic).

Anuncis

Addicional

20/01/2016

Avui vull parlar d’una qüestió ortogràfica (i de pronunciació) que he vist que sovint causa vacil·lacions. Addicional s’escriu amb dues D (i el nom de què deriva, addició, també).

  • Cal posar la informació addicional a l’annex del treball.

Tingueu en compte que, com que la paraula conté dues D seguides entre vocals, no hem de pronunciar una sola D, sinó dues. És a dir, hem de fer una D geminada, hem d’allargar la D: [dd].


Arraulir-se

13/01/2016

Arraulir-se vol dir ‘arronsar el cos de manera que ocupi el mínim espai’. També en podem dir arrupir-se o, directament, arronsar-se o encongir-se. Normalment algú s’arrauleix per resguardar-se del fred. En castellà se’n diu acurrucarse.

  • El gat es va arraulir, fet una bola, a la cantonada del sofà.

D’altra banda, també podem dir que algú arrupeix, arronsa o encongeix les espatlles, les cames, un múscul, etc. Arraulir, en canvi, no té aquest ús (és a dir, no podríem dir que *arraulim les espatlles).

  • Per fer els exercicis correctament ha d’anar estirant i arronsant les cames.
  • Com que no sabia què dir va encongir les espatlles. (O: Com que no sabia què dir, es va encongir d’espatlles.)
  • Un cop a l’amagatall va encongir el cos per fer menys embalum.