Hi ha una sèrie de substantius acabats en –èxia o –exia (com ara dislèxia, anorèxia o apoplexia), que fan referència a patologies o trastorns, l’adjectiu derivat dels quals acaba en –èctic (èctica, èctics, èctiques) i no en –èxic. Els adjectius corresponents són dislèctic, anorèctic i apoplèctic. De la mateixa manera, de sintaxi fem sintàctic.
- Els dislèctics, persones amb dislèxia, poden entrenar la competència lectora amb aquests exercicis diaris.
- Els anorèctics i les anorèctiques són persones que pateixen anorèxia nerviosa, un trastorn de la conducta alimentària que fa que rebutgin la ingesta d’aliments o la redueixin dràsticament.
n. b. Cal dir que també hi ha els substantius apirèxia i pirèxia, els adjectius dels quals són apirètic i pirètic (noteu que el seu acabament no és en –èctic, sinó en –ètic).