Arraulir-se vol dir ‘arronsar el cos de manera que ocupi el mínim espai’. També en podem dir arrupir-se o, directament, arronsar-se o encongir-se. Normalment algú s’arrauleix per resguardar-se del fred. En castellà se’n diu acurrucarse.
- El gat es va arraulir, fet una bola, a la cantonada del sofà.
D’altra banda, també podem dir que algú arrupeix, arronsa o encongeix les espatlles, les cames, un múscul, etc. Arraulir, en canvi, no té aquest ús (és a dir, no podríem dir que *arraulim les espatlles).
- Per fer els exercicis correctament ha d’anar estirant i arronsant les cames.
- Com que no sabia què dir va encongir les espatlles. (O: Com que no sabia què dir, es va encongir d’espatlles.)
- Un cop a l’amagatall va encongir el cos per fer menys embalum.
Fica-hi la llengua 
M’agrada molt aquesta paraula, molt eufònica. Espero no oblidar-la i incorporar-la al meu vocabulari :-)
Me n’alegro, Màrius.
Gràcies pel teu missatge.
Quantes maneres per dir una cosa. La llengua catalana és molt rica.
Moltes gràcies pel teu blog. M’agrada molt.
Florencio
Moltes gràcies, Florencio!
Hola Marta, ben tornada i bon any 2016,
A PROPÒSIT D’ARRAULIR HAVIA FET AQUEST RAONAMENT:
He llegit l’exemple de la primera accepció d’arraulir (sinònim d’ajupir, abatre): Tirant-se-li al damunt, d’una pitrada l’arraulí.
A continuació, he consultat la primera accepció de pitrada:
Cop, estrebada, donats amb el pit.
Després he mirat estrebada: Estirada brusca per a fer moure algú o alguna cosa envers si.
CONCLUSIÓ: La primera accepció d’arraulir (verb transitiu) és fer que algú arronsi o encongeixi el cos o algun dels seus membres a causa del dolor que li ha causat (el resultat d’un cop és fàcilment comprensible) la pitrada.
I em pregunto: Com podem arraulir una persona donant una estrebada amb el pit?
M’ADONO QUE N’HE FET UN PLANTEJAMENT ERRONI
Una pitrada pot ser un cop o una estrebada donats amb el pit, però l’exemple de la primera accepció d’arraulir es refereix a un cop donat amb el pit i no pas a una estrebada.
Una estrebada amb el pit la podem donar quan tractem d’arrossegar algun objecte i fem un moviment brusc cap endavant,
La cosa positiva de tot plegat és que ja he incorporat una nova paraula al meu diccionari visual personal: pitrada.
—————————————————————————————-
Tot i que la primera accepció d’arraulir (verb transitiu) la situa al nivel d’ajupir o abatre, trobo que arraulir no comprèn totes les accepcions d’aquests últims verbs sinó:
(FER QUE ALGÚ S’AJUPI)
Ajupir
1 2 intr. pron. [LC] Abaixar-se, especialment doblegant les cames. S’ajupien darrere la barana perquè no els veiéssim. No cal que t’ajupis a collir-lo.
(ABATRE ALGÚ)
abatre
1 1 v. tr. [LC] Tirar a terra amb cops, amb un esforç violent, (quelcom que es té dret). Abatre un arbre.
Per tant i tal com tu bé dius no podem arraulir les espatlles però sí podem arraulir algú i fer que encongeixi l’estómac, les espatlles o el cos enter.
Moltes gràcies pel teu missatge, Orèn. Va bé que esmentis aquest ús del verb arraulir.
A l’hora d’escriure la frase inclosa a l’anterior comentari:
“La cosa positiva de tot plegat és que ja he incorporat una nova paraula al meu diccionari visual personal: pitrada.” anava a escriure (l’avantatge de tot plegat és) però he consultat el DIDEC2 i no ho he vist clar així que l’he substituïda per “la cosa positiva”.
Ara, he consultat el GDLC i he observat que aquest diccionari a diferència del DIDEC2 sí que recull l’accepció que volia expressar: (Condició, circumstància, favorable. Sospesar els avantatges i els inconvenients d’una decisió. Els avantatges de tenir cotxe. )
DRAE. ventaja. (De aventaja). 2. f. Excelencia o condición favorable que alguien o algo tiene.)
No t’hi capfiquis gaire. Potser els del DIEC2 no expliciten l’ús que comentes (i, com tu, trobo que ho haurien de fer) perquè donen a entendre que està inclòs a la segona accepció. O potser és un error… Ara, jo faria servir avantatge sense cap por. ;)
Hi ha també ARROPIR, sinònim d’ARRAULIR. Viu a l’Empordà i recollit pel DCVB.
Gràcies, Vicenç. Pel que veig arropir seria una variant de l’arrupir comentat a l’entrada.
Perdona’m. No m’hi havia fixat. Potser parlem del mateix i és qüestió d’ortografia. Segurament l’he espifiada jo.
No, no, a l’Alcover Moll hi surten totes dues formes.