Especial i espacial

Avui vull parlar dels adjectius especial i espacial, que només es diferencien per una lletra però tenen significats ben diferents.

Especial es refereix a coses o a persones i vol dir “que presenta una característica que el distingeix dels altres”.

  • Té una cura especial de no referir-se mai a aquell tema que l’amoïna tant.
  • Els nens tenen un menú especial.

Espacial vol dir “de l’espai”.

  • La percepció espacial és clau en el desenvolupament humà.
  • La pel·lícula narra una història durant un viatge espacial.

Recordeu que la forma *espaial no és correcta en català.

6 respostes a Especial i espacial

  1. jordiman69 escrigué:

    Hola Marta,
    Em costa de creure que hi pugui haver confusió de significat entre aquests dos adjectius, però si tu fas aquest aclariment serà perquè n’hi hauràs trobat exemples. Pot ser –i ara només teoritzo des de la ignorància- aquesta confusió en podria tenir l’origen per la semblança fonètica entre ambdues paraules. Si ens poguessis fer cinc cèntims en aquest sentit, jo particularment t’ho agrairia molt, la fonètica és un dels meus punts febles en llengua catalana, i de fet la qüestió que més dubtes em genera. Gràcies!

    • Marta Breu escrigué:

      Hola, Jordi.

      A la part nord-occidental sí que diferencien les paraules especial i espacial quan les diuen en veu alta; les pronuncien tal com s’escriuen. A la part oriental no fem la diferència i per tant les pronunciem exactament igual (fem una neutra tant a la e de especial com a la a de espacial, mentre que al nord-occidental fan una e i una a). Intueixo que és a la part oriental on hi deu haver més vacil·lació a l’hora d’escriure aquests dos adjectius.

      Ah, i últimament també se sent molt l’adjectiu espaial, que s’ha format directament a partir del nom espai. La forma correcta, però, és espacial.

      T’he ajudat? Quins dubtes més tenies?

      • jordiman69 escrigué:

        Hola, Marta.
        Aclarit. És el que jo imaginava, són dues paraules fonèticament iguals o molt semblants al nostre territori.
        De dubtes en tinc una bona pila, potser no ens les acabaríem mai. Jo sóc castellanoparlant i tinc uns anys, la immersió ja em va agafar una mica gran. Com sempre dic, he après català amb el “Digui, digui”, el “Filiprim” i el Son Goku. Però és una llengua que m’estimo, que m’interessa i que intento millorar cada dia. Per això el teu blog em sembla una joia.
        Gràcies.

  2. Orèn escrigué:

    No puc recuperar les sensacions que vaig experimentar quan vaig descobrir que l’adjectiu d’espai era espacial i no pas *espaial, però sí la sorpresa que em va causar.

    Hi ha paraules que m’han sobtat perquè pensava que eren castellanes. Ara no puc esmentar-ne cap perquè no sóc capaç de recordar-les, i cercar-les al meu diccionari és impossible perquè en tinc decenes de milers de paraules.
    Sí que he començat una llista amb verbs inventats pels parlants a partir del substantiu:
    mandatar, interlocutar, virtualitzar, tensionar, distensionar, finiquitar…

    Ara, hi ha una paraula que vaig descobrir recentment que em va sorprendre força. Sabia que de préssec en podiem dir melocotó (AVL) o melicotó, però que de poma en podiem dir mançana és una cosa que no em podia imaginar.

  3. Orèn escrigué:

    Aquest matí, ben d’hora, mentre esperava que s’omplís la banyera d’aigua mirava de recordar alguna de les paraules, a tall d’exemple, d’aquelles que semblen castellanes. De sobte m’ha vingut al cap: camerino.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: