Esmorteir vol dir ‘fer tornar més feble’ una cosa. S’esmorteix un so, un cop, un raig de llum o fins i tot una sensació o un sentiment. Amortir i esmortir són altres maneres de dir ‘esmorteir’. Recordeu que amortiguar és la forma castellana.
- Quan va tancar la porta la fressa de la conversa va quedar esmorteïda.
- El matalàs es col·loca per amortir el cop en cas que l’atleta caigui.
Els substantius dels verbs són esmorteïment, amortiment o esmortiment. Recordeu que amortiguación és la forma castellana (dir amortiguació seria incorrecte).
- Les vambes que fa servir per anar a córrer tenen un sistema d’amortiment a la sola.
Fica-hi la llengua 
Quan sento dir la paraula amortitzar de seguida em ve al cap la paraula *amortiguar. I , immediatament penso, que no tenen res a veure l’una amb l’altra. Amortitzar és correcta i de *amortiguar en diem amortir. No sé si és que són dues paraules semblants: comencen igual, ambdues tenen quatre síl·labes i gairebé coincideixen totes les vocals.
Però hi ha alguna cosa més, d’amortitzar també en podem dir esmorteir o amortir, de la mateixa manera que d’*amortiguar en diem esmortir o amortir. Per tant no és gens desenraonat com podría semblar que faci de manera automática aquesta associació mental.
Molt interessant el teu comentari, Orèn! Com sempre. Gràcies per l’apunt.