La grua, a banda de ser una màquina que transporta pesos grossos d’un lloc a un altre, és un ocell de la família dels gruids, d’1,2 metres de llargada, de plomatge gris cendrós amb el coll negre, amb una falsa cua formada per les plomes de les ales (DIEC2).
En castellà se’n diu grulla.
This entry was posted on dimecres, 24 de/d' Agost de 2016 at 09:00 and is filed under Uncategorized. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
Les propostes i els suggeriments són molt benvinguts.
Em podeu escriure a:
breumarta(arrova)gmail.com
Fica-hi la llengua
Ben tornada de les vacances, Marta
No havia parat mai atenció a aquesta au. De fet, pràcticament, no recordava la paraula [grulla] i encara menys que en català es diu grua.
També em sembla interessant el verb gruar que, etimològicament deriva de l’au grua.
He fet una fitxa d’ambdós termes.
Gràcies! Espero que hagis tingut unes bones vacances, tu també.
La veritat és que jo tampoc hi havia pensat gaire, en aquesta au, però uns parents han estat al Japó i a la tornada em van explicar que allà és molt important i un símbol de la pau. (Mira’t la història de Sadako, una nena d’Hiroshima, si t’interessa.) Ells en deien grulla i jo pensava “això en català deu tenir un altre nom”. Total, que jo fins fa poc tampoc coneixia la paraula grua…
Per cert m’ha semblat molt interessant el verb gruar; gràcies per incloure’l!
Salut!
He mirat diversos vídeos de Sadako a YouTube i ara ja conec la trista història d’aquesta nena.
Sadako havia emmalaltit per la radiació de la bomba atòmica el 1945. Una amiga li va dir que si feia mil grues de paper se li concediria un desig. Ella desitjava vencer la seva malaltia i va començar a fer grues però va morir abans d’arribar a completar-ne les mil.
Aquest és el vídeo que m’ha semblat més poètic.
La història que arrosseguem…