Mig i mitjà

28/09/2016

Sovint es confonen els adjectius mig i mitjà, que tenen significats i usos diferents. Avui m’agradaria parlar a grans trets del significat d’aquests dos adjectius, concretament de les accepcions en què es confonen.

MIG

Quan és adjectiu, mig indica, del nom que determina, que ens referim a la meitat. Per exemple, si diem mitja taronja ens referim a la meitat de la fruita i si diem mig poble ens referim a la meitat del poble.

  • Mig poble s’ha manifestat avui perquè s’apliqui la llei.
  • Qui primer va començar a parlar del concepte de la mitja taronja va ser Plató.

MITJÀ

Quan és adjectiu, mitjà vol dir ‘del mig’. Per exemple, terme mitjà, mitjà termini, classe mitjana, temperatura mitjana, grau mitjà, etc. I no *terme mig, *mig termini, *classe mitja, *temperatura mitja, *grau mig, etc.

    • Fugen dels extrems i busquen un terme mitjà.
    • Calcula que a mitjà termini el negoci li rutllarà.

 

n. b. Fa temps vaig parlar dels noms mitjà i medi i de mitges i mitjanes; en recupero les entrades per si us fan servei.

 

Anuncis

Cadascú i cadascun

21/09/2016

Convé no confondre cadascú amb cadascun.

CADASCÚ (o cada u)

Cadascú és un pronom invariable referit a persones que vol dir ‘cada persona’.

  • El xef explica la recepta i cadascú la cuina a la seva manera.

CADASCUN (o cada un)

Cadascun és un determinant que va seguit de la preposició de i un nom. Té forma per al femení (cadascuna) però no per al plural. Es refereix tant a persones com a coses i vol dir ‘cada cosa o persona (que forma part d’un conjunt)’.

  • Per al seu aniversari dóna un caramel a cadascun dels nens de la classe.

De vegades es pot ometre el nom que acompanya si pel context queda clar el referent. En aquest cas, doncs, cadascun és un pronom.

  • Les dues entitats, amb més de 300 socis cadascuna, reben subvencions des de fa més de 10 anys.

 


Adverbis acabats en -ment

14/09/2016

M’agradaria comentar dues qüestions sobre els adverbis de manera acabats en –ment.

Es formen a partir de l’adjectiu en femení i en conserven l’accent.

  • Directa —> Directament (I no *directement.)
  • Lògica —> Lògicament (Conserva l’accent gràfic. Les vocals o i e són tòniques totes dues.)

Si en una frase en posem dos de seguits, conserven el sufix -ment tots dos o bé el segon el perd (mai el primer, com en castellà).

  • S’ha adreçat a l’auditori solemnement i seriosament.
  • S’ha adreçat a l’auditori solemnement i seriosa. (Aquesta opció és menys habitual, però no per això menys correcta.)
  • *(S’ha adreçat a l’auditori solemne i seriosament.) (Opció incorrecta)