Quan hem de fer servir el determinant indefinit tots i totes davant d’un numeral, en lloc dels articles els i les? A continuació miro d’explicar els usos de totes dues expressions.
TOTS DOS (i tots tres, tots quatre, etc.)
—> Si l’expressió no acompanya un nom (és un pronom), cal fer servir sempre els indefinits tots i totes davant del numeral corresponent.
- Tots dos són professors. (I no: *Els dos són professors.)
- Totes tres han estudiat a la mateixa universitat. (I no: *Les tres han estudiat a la mateixa universitat.)
—> Si l’expressió acompanya un nom (és adjectiva), cal fer servir els indefinits tots i totes davant del numeral corresponent si:
- Es vol expressar una idea d’unitat entre els termes a què es fa referència.
- Els termes a què fan referència els noms que es determinen han estat esmentats abans.
- El nom que es determina no té cap complement.
- La Joana, la Maria i la Patrícia fan el camí plegades perquè totes tres alumnes estudien a la mateixa universitat. (S’han esmentat abans els noms de les alumnes.)
- —Estudies o treballes? —Totes dues coses. (S’ha dit abans quines dues coses són.)
ELS DOS (i els tres, els quatre, etc.)
—> Si l’expressió acompanya un nom (és adjectiva), es fa servir l’article els i les davant del numeral corresponent si:
- No es vol expressar una idea d’unitat entre els termes a què es fa referència.
- Els termes a què fan referència els noms que es determinen no han estat esmentats abans.
- El nom que es determina té un complement.
- Cull les cinc castanyes més grosses que trobis. (Hi ha els complements “més grosses” i “que trobis”.)
- Els dos nois que vas conèixer ahir són metges. (Hi ha el complement “que vas conèixer ahir”.)
Una mica difícil per a mi. Jo ho faig “al bolero”, segons l’oïda. Serà qüestió d’estudiar.
Moltes gràcies.
Regí (València).
És difícil d’explicar, també, oi?
De tota manera, crec que la majoria ho fem segons l’oïda… Vull dir que de vegades cal no oblidar la competència lingüística “inconscient” que tenim com a parlants.
Salut!
Gràcies Marta. El cas és que en valencià popular solament fem servir el “tot/a” com a intensificador, equivalent a “totalment” 0 “completament”: “Estic tot sol, solament m’acompanya el pensament”
Gràcies.