La persona que es dedica a omplir de productes les prestatgeries d’una botiga o d’un establiment a mesura que es van buidant i que s’ocupa que quedin ben col·locats s’anomena reposadora.
Les formes són reposador, reposadora, reposadors i reposadores. En castellà se’n diu reponedor.
Reposar, a més de voler dir ‘tornar a posar’, també vol dir, és clar, ‘descansar’. Per tant, un reposador també és un lloc on es pot reposar.
Fica-hi la llengua 
Hola Marta,
Fa uns dies, vaig anar a comprar a Consum i em vaig adonar de la presència d’un noi i d’una noia que observaven un expositor de productes i en prenien notes. No duien l’uniforme habitual dels treballadors d’aquest supermercat, així que vaig suposar que eren empleats d’alguna marca comercial determinada que controlaven la col·locació i la quantitat d’existències dels seus productes a l’expositor.
Després de llegir la teva entrada sé que dels treballadors que fan aquesta funció n’hem de dir reposadors.
Sí, això mateix. De fet, he de dir que a mi em resulta bastant estranya, la paraula, perquè em remet a reposar-descansar…
A mi, em passava el mateix que a tu. Suposo que un dia vaig sentir en alguna tertúlia de Catalunya Ràdio o llegir en alguna edició del diari El Punt Avui, la paraula reposar, dita en el sentit de: [Reponer 2. tr. Reemplazar lo que falta o lo que se había sacado de alguna parte.] i la vaig aprendre.
I, ara, gràcies a la teva entrada, he après la paraula reposador.
Tota la vida dient que per guanyar-me la vida feia de “reponedor” durant els estius, i ara m’adon que jo feia de reposador. Moltes gràcies!
Gràcies a tu, Biel!