L’altre dia havia de traduir l’expressió mala pata al català (per cert, una locució que la meva àvia catalana feia servir amb profusió). Doncs bé, com en podem dir? La més estàndard seria mala sort. Si volem conservar el to col·loquial de mala pata podem fer servir pega (estar de pega, per exemple).
Jo crec que segons el context també ens pot valdre malastrugança o malanança (aquesta última forma l’he trobada als diccionaris; no la coneixia). De tota manera, malastrugança se sol usar per fer referència a desgràcies grosses i, en canvi, de pega (o mala pata) remet a casos de mala sort menys greus. D’altra banda, malastrugança s’utilitza amb un cert matís de superstició. Per això deia que cal tenir en compte el context.
- Avui estem de pega; l’ascensor s’ha espatllat un altre cop!
- Una vegada un ciclista de pega va donar una volta i va caure dins del fang…
- No passis per sota l’escala, que et durà malastrugança!
Si se us acuden altres opcions les podeu posar als comentaris i així ampliem la llista. Gràcies.
Fica-hi la llengua 
Gràcies, Sergi!