Això ja no és un bloc, sinó un blog

02/03/2013

Fa poc hem sabut que a partir d’ara hem de fer servir la paraula blog, amb g, i deixar enrere el bloc escrit amb c, terme que recollia fins ara el TERMCAT i, doncs, que utilitzàvem. Així mateix, cal saber que bloguer i bloguera és el terme que designa la persona que té un blog. Aquests termes tot just s’acaben d’incorporar al diccionari normatiu, el DIEC2.

  • Actualitza el blog amb una certa regularitat i hi publica articles sobre temes diversos.
  • És bloguera des de fa gairebé quatre anys.
Anuncis

Puntes

28/06/2017

Les puntes o la punta és un teixit de malla lleuger i transparent, brodat amb dibuixos. Abans es feia servir bàsicament per guarnir les vores d’una peça, però ara s’utilitza més i trobem el teixit col·locat de moltes maneres.

En castellà se’n diu encaje.

 

Resultat d'imatges de encaje


Assentar

04/05/2016

Assentar vol dir ‘col·locar una cosa en una posició estable i ferma’. Recordeu que en català *sentar no és correcte.

  • Quan la cúpula estigui ben assentada sobre les columnes donaran per acabat l’edifici.
  • Assenten l’estructura sobre els fonaments.

Per extensió, assentar també s’usa amb el significat de ‘consolidar’.

  • Aquesta tradició s’ha assentat ràpidament en la nostra cultura.

Per a aquest últim cas, l’Optimot suggereix també, a més de consolidar, les  formes establir, fixar i posar, que es poden combinar amb assentar en funció del context.

 

Assentar-se bé o malament alguna cosa

Per acabar, m’agradaria comentar l’expressió assentar-se bé (o malament) alguna cosa, que vol dir ‘fer profit (o no) una cosa al cos’.

  • No se m’ha assentat bé el te que he pres al matí.

L’expressió posar-se bé una cosa és sinònima.

  • No se m’ha posat bé el te que he pres al matí.

 

n. b.: Fa temps vaig parlar de seure i asseure en una entrada del blog. Si us ve de gust donar-hi un cop d’ull després d’haver llegit aquesta entrada sobre *sentar i assentar, ho podeu fer aquí.

 


Dormir i adormir

20/10/2015

Fa uns quants dies un lector del blog em va demanar, en un fil de comentaris, quina és la diferència entre aquesta parella de verbs, dormir i adormir. Llavors la hi vaig explicar resumidament; avui explico més detalladament els usos d’aquests dos verbs perquè em sembla un tema prou interessant. Com sempre, si hi ha res que no queda clar, pregunteu-m’ho.

DORMIR

És un verb bàsicament intransitiu, és a dir, no va amb complement directe.

  • No cridis, que el bebè dorm.
  • Em vaig estirar i vaig dormir mitja hora. (Aquí “mitja hora” no és cap complement directe; és un complement circumstancial de temps.)

Cal dir, però, que hi ha algun cas excepcional en què el verb dormir sí que pot regir complement directe, com en les expressions dormir la mona o dormir el son etern.

Dormit és el participi de dormir.

  • Aquesta nit, amb la tempesta, no he dormit gaire.

ADORMIR

Adormir, d’una banda, pot ser transitiu (adormir algú, en què el pronom directe és algú).

  • La mare adorm la nena cantant-li una cançó. (El complement directe és “la nena”.)
  • L’anestèsia adormirà el pacient de seguida. (El complement directe és “el pacient”.)

De l’altra, pot ser un verb intransitiu pronominal (adormir-se).

  • Sempre que es fica al llit s’adorm de seguida.
  • M’he adormit al tren i he arribat a Martorell.

Adormit és el participi de adormir.

  • L’avorrit programa de la televisió ha adormit els avis.
  • S’ha adormit de seguida.

ADORMIT

Adormit és l’adjectiu.

  • El gat fa veure que està adormit.
  • La ciutat adormida s’ha despertat de cop.
  • El virus, amb el tractament, ha quedat adormit.

Recordeu que en aquest cas no hem de fer servir mai dormit. Penseu que dormit és només el participi de dormir i anirà, doncs, sempre amb el verb auxiliar haver: havíem dormit, has dormit, hauran dormit, etc.


Especialista en

07/07/2015

Al meu barri hi ha aquesta botiga, que quan és oberta sol estar plena de turistes que compren i tasten pernil. Hi passo tot sovint per davant i és impossible que la insòlita frase del cartell no faci que m’hi aturi cada vegada.

Així doncs, no em puc estar de parlar-ne aquí, malgrat que ja sé que la majoria dels lectors del blog sabeu que s’ha de dir “especialista en” (una matèria, una disciplina)  i no pas “especialista amb”.  Que quedi, doncs, com una curiositat divertida. Tal com està ara mateix, el cartell ens diu que a la botiga hi ha un especialista amb un pernil. (O som nosaltres els especialistes que tenim un pernil? L’hola, i sense cap coma, em desconcerta una mica.)

Una persona (o una empresa o una entitat) s’especialitza en una cosa i no pas amb una cosa. És especialista en insectes, en fonètica, en pictogrames, etc. S’ha especialitzat en literatura modernista.


Punta i cap del dit

09/07/2014

L’altre dia un lector del blog em va demanar com es diu yema (del dit) en català. Jo, sense pensar-hi gaire, li vaig respondre de seguida que, simplement, punta del dit. Més tard, em vaig estar documentant més bé i em vaig topar amb tou i palpís o polpís (del dit), per bé que intueixo que aquestes tres formes no es refereixen només a la punta, sinó a tota la part tova, tota la part carnosa, del dit. El lector em va apuntar a continuació que ell també havia trobat cap del dit. I vosaltres, com en dieu?


Desvetllar

10/09/2013

Avui voldria parlar del verb desvetllar, que de vegades causa força confusions. Desvetllar pot tenir dos significats, que indico a continuació:

Perdre o fer perdre la son

  • Com que hi ha hagut una tempesta molt forta s’ha desvetllat a la matinada.
  • El cafè la desvetlla cada matí.

Fer néixer, suscitar, un sentiment

  • És una persona que desvetlla passions.
  • Són paraules que desvetllen interès.

Ara bé, tot sovint s’usa desvetllar, erròniament, amb el significat de ‘descobrir, revelar, una cosa amagada’. Per tant, no hem de dir que *per fi s’ha desvetllat la veritat, sinó que per fi s’ha revelat (o descobert) la veritat.

  • Va explicar-se i es va desvetllar el misteri —> Va explicar-se i es va revelar el misteri.

n. b. El diccionari de l’Enciclopèdia recull el verb desvelar amb aquest últim significat. Segons això, podríem fer servir aquest verb en frases com ara Ha desvelat el secret. Cal dir, però, que no és normatiu. Si voleu saber més informació sobre els verbs desvetllar i desvelar, us recomano aquesta excel·lent entrada, molt aclaridora, de l’interessantíssim blog El català difícil.


Apretar

03/09/2013

Un lector del blog m’ha proposat que parli del verb apretar. La forma apretar cobreix bastants significats, per la qual cosa és interessant aturar-s’hi una mica. Apretar és un verb castellà, d’ús ampli i força arrelat de fa temps en la nostra llengua però no admès en català. A continuació comento els diferents significats de apretar i proposo equivalents catalans per a cada cas.

Estrènyer fort, oprimir.

M’apreten els pantalons. —> Els pantalons m’estrenyen. Els pantalons em tiben. Els pantalons em van massa estrets (o cenyits).

S’han d’apretar el cinturó. —> S’han d’estrènyer el cinturó. S’han de cenyir el cinturó.

Estar encabides moltes persones en un lloc no prou gran.

En aquest local estem molt apretades. —> Aquest local està molt atapeït de gent. Estem molt apinyades. Estem molt estretes.

Pressionar molt a algú o exigir-li un alt rendiment (laboral, per exemple).

L’apreten molt a la feina. —> El pressionen molt. El collen molt. Li estan molt a sobre.

Pressionar lleugerament (un botó).

Apreteu el botó per cridar l’ascensor. —> Premeu el botó. Pitgeu el botó. Toqueu el botó.

Apreteu aquí per anar a la pàgina web. —> Cliqueu aquí per anar a la pàgina web.

A la locució apretar a córrer

Vaig apretar a córrer. —> Vaig arrencar a córrer. Em vaig posar a córrer.

A la locució apretar el pas.

Apreta el pas, que fem tard. —> Apressa’t, que fem tard. Afanya’t. Espavila. Corre.

n. b. No he recollit tots els usos de apretar; només els que m’han semblat més freqüents. Comenteu, afegiu o pregunteu el que calgui als comentaris. Pel que fa als equivalents, són només algunes propostes; n’hi poden haver molts més (i poden variar en funció del context).


*Event

12/05/2013

Avui m’agradaria parlar del substantiu *event, una forma que he constatat que és força corrent però que en català no és correcta. Aquesta forma s’utilitza sobretot per fer referència a un ‘esdeveniment social que organitza una entitat o una persona’.

Quines alternatives tenim? Hi va molt bé esdeveniment. També podem fer servir, segons el context, formes amb un significat una mica més precís, com ara acte celebració.

  • Per commemorar els vint-i-cinc anys de la seva mort van organitzar un acte senzill, al qual van assistir una cinquantena de persones.
  • El blog informa dels esdeveniments nocturns per a joves que se celebren a la ciutat.