08/01/2020
Els encenalls (o flocs) són tires de fusta prima i cargolada en forma d’espiral (DDLC). Surten quan es treballa la fusta amb el ribot o alguna altra eina.
Per extensió, de les tires en forma d’espiral d’alguns aliments i que recorden els encenalls de fusta també se’n diu encenalls. De vegades simplement són tires primes, sense la forma en espiral. Per exemple, hi ha encenalls de xocolata o encenalls de formatge.
En castellà se’n diu virutas.
4 comentaris |
Uncategorized | Etiquetat: encenall, encenalls, floc, flocs, formatge, fusta, ribot, viruta, virutes, xocolata |
Enllaç permanent
Publicat per Marta Breu
05/12/2018
Jaspiat vol dir “Que presenta vetes i pics que li donen l’aspecte del jaspi” (DDLC). S’utilitza tot sovint per fer referència al color d’una peça de roba. Jersei de color gris jaspiat, samarreta jaspiada, etc. En castellà se’n diu jaspeado o chispeado.

El jaspi és aquesta roca:

Jo, personalment, penso que el color jaspiat s’assembla més a l’aspecte del granit:

5 comentaris |
Uncategorized | Etiquetat: chispeado, color, granit, jaspe, jaspeado, jaspi, jaspiada, jaspiades, jaspiat, jaspiats, pics, puntets, vetes |
Enllaç permanent
Publicat per Marta Breu
21/11/2018
Una manyopla és un guant sense separació entre els dits o amb separació només per al polze (DIEC2). (També és una peça de l’armadura destinada a protegir la mà.)
Recordeu que en català la forma és manyopla, i no manopla.
- Les manyoples abriguen més que els guants que tenen separació per a tots els dits perquè, com que quatre dits van junts, generen més escalfor corporal entre ells.


2 comentaris |
Uncategorized | Etiquetat: abric, cuina, dits, esport, guant, guants, manopla, manoples, manyopla, manyoples, polze, separació |
Enllaç permanent
Publicat per Marta Breu
07/11/2018
Encaterinar vol dir ‘seduir’ o ‘enamorar’.
- Ha encaterinat els assistents amb les seves paraules.
Encaterinar-se vol dir ‘enamorar-se d’algú’ o ‘encapritxar-se d’alguna cosa’.
- Era tan amable que tothom se n’encaterinava de seguida.
- Segur que t’encaterines de la jaqueta quan la vegis.
Feu servir aquest verb?
5 comentaris |
Uncategorized | Etiquetat: Caterina, enamorar, encapritxar, encaterinar, encaterinar-se |
Enllaç permanent
Publicat per Marta Breu
17/10/2018
L’adjectiu som (soma, soms, somes) vol dir “poc profund”. Tot sovint s’aplica a les aigües de poca fondària: aigües somes.
- Amb les tempestes han crescut considerablement les aigües del riu, que solen ser somes.
- El pou és som; amb prou feines té aigua.
2 comentaris |
Uncategorized | Etiquetat: aigües somes, fonda, fondària, fondes, fondo, fondos, profund, profunda, profundes, profunditat, profunds, som, soma, somes, soms |
Enllaç permanent
Publicat per Marta Breu
03/10/2018
Alimentari tant vol dir ‘dels aliments o de l’alimentació’ com ‘que alimenta o té la propietat d’alimentar’. Cal tenir en compte que en català no es fa la diferència que se sol fer en castellà amb els adjectius alimentario (primer significat) i alimenticio (segon significat).
- Hi ha hagut una intoxicació alimentària en un restaurant, que va servir pèsols en mal estat.
- Les llenties tenen moltes propietats alimentàries.
Així i tot, sí que hi ha l’adjectiu alimentós, que fem servir únicament amb el segon significat (‘que alimenta o té la propietat d’alimentar). I per referir-nos, encara, a aquest significat també podem utilitzar nutritiu.
2 comentaris |
Uncategorized | Etiquetat: aliment, alimentació, alimentar, alimentari, alimentario, alimentaris, alimentària, alimentàries, alimentós, alimentici, alimenticio, alimentosa, alimentoses, alimentosos, nutrició, nutritiu, nutritius, nutritiva, nutritives |
Enllaç permanent
Publicat per Marta Breu
19/09/2018
Un ostatge és una persona que ha estat segrestada o bé una persona lliurada a l’enemic com a garantia del compliment d’un pacte (DDLC).
- Els atracadors van prendre dues persones com a ostatges.
En canvi, hostatge vol dir ‘allotjament’, tant el lloc on algú s’allotja (o s’hostatja) com el fet d’allotjar-se (o hostatjar-se) en un lloc. Trobar hostatge, donar hostatge, buscar hostatge.
- Durant la ruta solien demanar hostatge a les cases dels pobles per on passaven.
- El preu de l’hostatge a la pensió no és gaire alt.
2 comentaris |
Uncategorized | Etiquetat: allotjament, allotjar, hostatge, hostatjar, ostatge |
Enllaç permanent
Publicat per Marta Breu
05/09/2018
Si un fluid o un gas surt accidentalment per un forat o una obertura del lloc on és parlem d’una fuita o d’una fuga.
- El veí ha tancat la clau de pas de l’aigua perquè hi havia una fuga a la canonada.
Recordeu que en català no fem servir escape.
4 comentaris |
Uncategorized | Etiquetat: aigua, escape, fluid, fuga, fuita, gas |
Enllaç permanent
Publicat per Marta Breu
01/08/2018
Un eclipsi és el fenomen pel qual la visió d’un astre queda oculta des d’una part de la Terra per la interposició d’un altre astre o per l’ombra que aquest projecta (DDLC).
Recordeu que en català no fem servir la forma eclipse.
2 comentaris |
Uncategorized | Etiquetat: astre, eclipse, eclipsi, lluna, sol, Terra |
Enllaç permanent
Publicat per Marta Breu
18/07/2018
Contra direcció, igual que contra corrent, és una locució adverbial formada per la preposició contra i el substantiu direcció.
No s’admet la locució en contradirecció, tot i que el llibre d’estil de l’És a dir sí la recull.
- El vehicle va anar contra direcció en un tram i el conductor ni se’n va adonar.
- La gentada sortia del teatre i ella caminava contra direcció cap a dins del recinte.
2 comentaris |
Uncategorized | Etiquetat: contra corrent, contra direcció, en contradirecció |
Enllaç permanent
Publicat per Marta Breu