Aclariment

Fa un temps vaig parlar del verb aclarir en un apunt, però he vist que no vaig parlar de aclariment. Doncs això: el verb és aclarir i el substantiu és aclariment, i no pas *aclaració (del verb *aclarar), formes incorrectes en català.

• Necessita un aclariment de les seves paraules; no les va entendre.

Aclarir

El verb correcte és aclarir, i no pas *aclarar.

Així doncs, direm que jo no m’aclareixo amb els mapes, que ella ha aclarit els dubtes i que vosaltres us aclariu el color dels cabells. I, atenció!, no direm mai que jo no *m’aclaro amb els mapes, que ella ha *aclarat els dubtes i que vosaltres us *aclareu els cabells.

D’altra banda, aprofito per recordar que, normativament almenys, el sabó dels plats no s’aclareix (ni *aclara, ni esclareix), sinó que s’esbandeix (o esbaldeix).