Adverbis acabats en -ment

M’agradaria comentar dues qüestions sobre els adverbis de manera acabats en –ment.

Es formen a partir de l’adjectiu en femení i en conserven l’accent.

• Directa —> Directament (I no *directement.)
• Lògica —> Lògicament (Conserva l’accent gràfic. Les vocals o i e són tòniques totes dues.)

Si en una frase en posem dos de seguits, conserven el sufix -ment tots dos o bé el segon el perd (mai el primer, com en castellà).

• S’ha adreçat a l’auditori solemnement i seriosament.
• S’ha adreçat a l’auditori solemnement i seriosa. (Aquesta opció és menys habitual, però no per això menys correcta.)
• *(S’ha adreçat a l’auditori solemne i seriosament.) (Opció incorrecta)

 

Sí i si

Avui em proposo d’explicar quan s’ha d’escriure sí (amb accent) i quan si (sense accent).

SÍ

Hi posem l’accent quan és un adverbi amb un valor d’afirmació.

• Vindràs a sopar? Sí.
• T’ha dit que sí que vindrà?

També, quan aquest adverbi s’ha convertit en un nom (amb valor d’afirmació).

• Li va respondre amb un sí insegur.
• Es vol obtenir una majoria àmplia de sís a la votació.

SI

Va sense accent quan és conjunció. Com a conjunció, pot tenir valors diversos, alguns dels quals s’il·lustren als exemples següents.

• Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar. (si amb valor condicional)
• Si que parla bé! (si amb valor ponderatiu)
• Demana si fan entrepans. (si amb valor interrogatiu)

També, quan és un pronom personal reflexiu. S’utilitza precedit de preposició i per a la tercera persona.

• Només es preocupa de si mateix. (= Només es preocupa d’ell mateix.)
• No sembla que es posin mai d’acord entre si. (= No sembla que es posin mai d’acord entre ells.)

I, finalment, quan és un nom. Si té significats diversos: pot ser una cavitat, la part interna d’una cosa, el cor, el pit o una nota musical, per posar alguns exemples.

Si no i sinó

Avui vull parlar de les partícules si no i sinó, que sovint es confonen. A continuació n’explico les característiques.

SINÓ

Sinó és una conjunció adversativa que, bàsicament, té aquests dos usos:

—> Introdueix un element que marca oposició amb l’element relacionat.

• No agafis el paraigua, sinó la capelina.
• No li ha dit que marxés, sinó que es quedés.

—> En oracions negatives introdueix un element que constituirà l’única excepció del que s’expressa.

• No té sinó tres-cents euros al compte corrent (= només té tres-cents euros al compte corrent).
• No ha escrit sinó tres ratlles (= només ha escrit tres ratlles).

SI NO

Si no no és més que la unió de la conjunció condicional si i l’adverbi no. El no que acompanya el si té la funció de negar l’oració condicional.

• Si no compleixes el termini de lliurament, no et pagaran la totalitat de l’encàrrec.
• Canta’m; si no, m’entristeixo. (El ‘si no’ conté implícitament la frase ‘si no em cantes’.)