Contra corrent

Contra corrent vol dir ‘en contra del corrent (de l’aigua, del vent…)’ o bé ‘en contra de l’opinió o la tendència general’. Contra corrent és una locució adverbial formada per la preposició contra i el substantiu corrent.

D’altra banda, ni el DIEC2 ni el diccionari de l’AVL no recullen la locució a contracorrent (formada per la preposició a i el substantiu contracorrent), però cal tenir en compte que la forma sí que s’inclou al GDLC, per exemple, i és àmpliament usada.

• Els peixos neden contra corrent.
• Les sufragistes van haver de lluitar contra corrent, amb tota l’opinió pública en contra.

Anar a + infinitiu

Avui m’agradaria comentar l’ús de la construcció anar + infinitiu. Ens hi hem d’aturar una mica.

1. La construcció és correcta si anar vol dir realment ‘anar’, és a dir, ‘desplaçar-se d’un lloc a un altre”.

• Vaig a fer el dinar. (Em desplaçaré, per exemple fins a la cuina, per fer el dinar. Si diem “me’n vaig a fer el dinar”, crec que la idea que hi ha un desplaçament és més explícita.)

2. La construcció no és correcta si anar no indica desplaçament, sinó immediatesa.

• Anem a parlar ara de les causes del fet històric. (Si no es vol dir que ens desplaçarem fins a un lloc determinat per parlar-ne, aquest ús és incorrecte. Podríem dir, en canvi: “Ara parlarem de les causes del fet”.)
• Et vaig a dir un secret. (Passa el mateix que a la frase anterior. Si no es vol dir que anirem fins a un lloc determinat per dir el secret, aquest ús és incorrecte. Podríem dir, en canvi: “Et diré un secret”.)

3. Ara bé, sí que podem fer servir aquesta construcció si el verb està en pretèrit imperfet. El sentit, però, ha de ser d’immediatesa, és a dir, l’acció ha d’estar a punt de passar.

• T’anava a dir un secret quan van trucar a la porta. (Estava a punt de dir-te un secret quan van trucar.)

n. b. Espero que l’explicació sigui simple i entenedora. Si teniu cap dubte el podeu demanar (com sempre!).