Sí i si

12/03/2014

Avui em proposo d’explicar quan s’ha d’escriure (amb accent) i quan si (sense accent).

Hi posem l’accent quan és un adverbi amb un valor d’afirmació.

  • Vindràs a sopar? Sí.
  • T’ha dit que sí que vindrà?

També, quan aquest adverbi s’ha convertit en un nom (amb valor d’afirmació).

  • Li va respondre amb un sí insegur.
  • Es vol obtenir una majoria àmplia de sís a la votació.

SI

Va sense accent quan és conjunció. Com a conjunció, pot tenir valors diversos, alguns dels quals s’il·lustren als exemples següents.

  • Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar. (si amb valor condicional)
  • Si que parla bé! (si amb valor ponderatiu)
  • Demana si fan entrepans. (si amb valor interrogatiu)

També, quan és un pronom personal reflexiu. S’utilitza precedit de preposició i per a la tercera persona.

  • Només es preocupa de si mateix. (= Només es preocupa d’ell mateix.)
  • No sembla que es posin mai d’acord entre si. (= No sembla que es posin mai d’acord entre ells.)

I, finalment, quan és un nom. Si té significats diversos: pot ser una cavitat, la part interna d’una cosa, el cor, el pit o una nota musical, per posar alguns exemples.


Si no i sinó

30/04/2013

Avui vull parlar de les partícules si no i sinó, que sovint es confonen. A continuació n’explico les característiques.

SINÓ

Sinó és una conjunció adversativa que, bàsicament, té aquests dos usos:

—> Introdueix un element que marca oposició amb l’element relacionat.

  • No agafis el paraigua, sinó la capelina.
  • No li ha dit que marxés, sinó que es quedés.

—> En oracions negatives introdueix un element que constituirà l’única excepció del que s’expressa.

  • No té sinó tres-cents euros al compte corrent (= només té tres-cents euros al compte corrent).
  • No ha escrit sinó tres ratlles (= només ha escrit tres ratlles).

SI NO

Si no no és més que la unió de la conjunció condicional si i l’adverbi no. El no que acompanya el si té la funció de negar l’oració condicional.

  • Si no compleixes el termini de lliurament, no et pagaran la totalitat de l’encàrrec.
  • Canta’m; si no, m’entristeixo. (El ‘si no’ conté implícitament la frase ‘si no em cantes’.)