Contra direcció

Contra direcció, igual que contra corrent, és una locució adverbial formada per la preposició contra i el substantiu direcció.

No s’admet la locució en contradirecció, tot i que el llibre d’estil de l’És a dir sí la recull.

• El vehicle va anar contra direcció en un tram i el conductor ni se’n va adonar.
• La gentada sortia del teatre i ella caminava contra direcció cap a dins del recinte.

Contra corrent

Contra corrent vol dir ‘en contra del corrent (de l’aigua, del vent…)’ o bé ‘en contra de l’opinió o la tendència general’. Contra corrent és una locució adverbial formada per la preposició contra i el substantiu corrent.

D’altra banda, ni el DIEC2 ni el diccionari de l’AVL no recullen la locució a contracorrent (formada per la preposició a i el substantiu contracorrent), però cal tenir en compte que la forma sí que s’inclou al GDLC, per exemple, i és àmpliament usada.

• Els peixos neden contra corrent.
• Les sufragistes van haver de lluitar contra corrent, amb tota l’opinió pública en contra.