Contra direcció, igual que contra corrent, és una locució adverbial formada per la preposició contra i el substantiu direcció.
No s’admet la locució en contradirecció, tot i que el llibre d’estil de l’És a dir sí la recull.
- El vehicle va anar contra direcció en un tram i el conductor ni se’n va adonar.
- La gentada sortia del teatre i ella caminava contra direcció cap a dins del recinte.