Urgir

14/02/2018

Urgir vol dir ‘ser urgent’. Tot seguit explico el comportament sintàctic d’aquest verb.

El verb urgir és intransitiu, és a dir, no admet cap complement directe.

  • Urgeix reformar la casa. (reformar la casa = subjecte)
  • Li urgeix reformar la casa. (li = complement indirecte; reformar la casa = subjecte)

En totes dues frases es pot substituir urgir per ser urgent.

La frase següent, en canvi, no és correcta, perquè es fa servir urgir com a transitiu, i ja hem dit que no admet complement directe.

  • *El propietari urgeix el llogater a pagar el deute. (el propietari = subjecte; el llogater = complement directe; a pagar el deute = complement de règim verbal)

En aquest cas no podem substituir urgir per ser urgent. Per expressar el mateix en una frase que sigui correcta podríem dir, per exemple: El propietari apressa el llogater a pagar el deute.