Desnonar

26/03/2014

Avui m’agradaria parlar d’un verb que malauradament forma part de la nostra actualitat. Com que el sentim sovint a les notícies segurament no ens sonarà gens estrany: desnonar. El substantiu és desnonament. Fa uns quants anys, però, el terme era força desconegut fora de l’àmbit jurídic i administratiu; fins i tot sembla que hi havia tendència a fer servir directament el verb castellà, desahuciar, i el substantiu desahucio.

Doncs bé, desnonar és el que fa el propietari d’un pis si fa fora la persona (o les persones) a qui el té llogat mitjançant procediment judicial. Això es produeix sobretot si el llogater no pot pagar el preu del lloguer. Així mateix, a ningú se li escapa que el significat del verb s’ha fet extensiu als casos en què algú és expulsat de casa seva, també mitjançant procediment judicial, perquè no en pot pagar la hipoteca.

  • El propietari pretén desnonar el llogater.
  • L’associació s’ocupa, entre altres coses, d’evitar els desnonaments de les persones que no poden pagar el lloguer o la hipoteca de casa seva.

No em vull allargar gaire més, però voldria afegir encara que desnonar (a més de tenir altres significats, que podeu consultar aquí) també és el que fa un metge quan afirma que un malalt ja no té cura.

  • La metgessa va desnonar el malalt, que va morir al cap de tres dies.