Si no i sinó

Avui vull parlar de les partícules si no i sinó, que sovint es confonen. A continuació n’explico les característiques.

SINÓ

Sinó és una conjunció adversativa que, bàsicament, té aquests dos usos:

—> Introdueix un element que marca oposició amb l’element relacionat.

• No agafis el paraigua, sinó la capelina.
• No li ha dit que marxés, sinó que es quedés.

—> En oracions negatives introdueix un element que constituirà l’única excepció del que s’expressa.

• No té sinó tres-cents euros al compte corrent (= només té tres-cents euros al compte corrent).
• No ha escrit sinó tres ratlles (= només ha escrit tres ratlles).

SI NO

Si no no és més que la unió de la conjunció condicional si i l’adverbi no. El no que acompanya el si té la funció de negar l’oració condicional.

• Si no compleixes el termini de lliurament, no et pagaran la totalitat de l’encàrrec.
• Canta’m; si no, m’entristeixo. (El ‘si no’ conté implícitament la frase ‘si no em cantes’.)