Sí i si

12/03/2014

Avui em proposo d’explicar quan s’ha d’escriure (amb accent) i quan si (sense accent).

Hi posem l’accent quan és un adverbi amb un valor d’afirmació.

  • Vindràs a sopar? Sí.
  • T’ha dit que sí que vindrà?

També, quan aquest adverbi s’ha convertit en un nom (amb valor d’afirmació).

  • Li va respondre amb un sí insegur.
  • Es vol obtenir una majoria àmplia de sís a la votació.

SI

Va sense accent quan és conjunció. Com a conjunció, pot tenir valors diversos, alguns dels quals s’il·lustren als exemples següents.

  • Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar. (si amb valor condicional)
  • Si que parla bé! (si amb valor ponderatiu)
  • Demana si fan entrepans. (si amb valor interrogatiu)

També, quan és un pronom personal reflexiu. S’utilitza precedit de preposició i per a la tercera persona.

  • Només es preocupa de si mateix. (= Només es preocupa d’ell mateix.)
  • No sembla que es posin mai d’acord entre si. (= No sembla que es posin mai d’acord entre ells.)

I, finalment, quan és un nom. Si té significats diversos: pot ser una cavitat, la part interna d’una cosa, el cor, el pit o una nota musical, per posar alguns exemples.