L’altre dia una lectora em va demanar si era correcte l’ús de *enrecordar-se. Jo en aquell moment ja li vaig aclarir que no, però ara m’agradaria parlar-vos una mica més d’aquesta qüestió, de la manera més clara possible. En alguns parlars solem enganxar la partícula en a recordar-se i també a altres verbs, com ara riure’s (enriure’s) o fotre’s (enfotre’s). Aquest ús, però, és incorrecte i, en tot cas, cal evitar-lo quan escrivim i en contextos més o menys formals.
- *No ens enrecordem del seu aniversari. —> No ens recordem del seu aniversari.
- És tan mesquina que *s’enriu de la seva amiga d’amagat. —> És tan mesquina que es riu de la seva amiga d’amagat.
Així mateix, convé no confondre aquests usos amb l’ús, evidentment correcte, del pronom feble en quan substitueix un nom.
- No ens en recordem (en substitueix ‘de l’aniversari’).
- És tan mesquina que se’n riu d’amagat (en substitueix ‘de la seva amiga’).
L’ús incorrecte de les frases anteriors, amb la combinació del verb amb la partícula enganxada i el pronom, és:
- *No ens n’enrecordem.
- *És tan mesquina que se n’enriu d’amagat.
Fica-hi la llengua 
Uix, aquesta la tinc molt arrelada. No sé si me n’enrecordaré ;-)
Post-it, post-it per recordar-te’n… ;)
Gràcies Marta, com sempre, has sigut de gran ajuda. Però com que sovint les casualitats estan molt presents a mi m’acaba de passar-me’n una. Abans d’entrar ara mateix al teu bloc per donar-te les gràcies, estava buscant la forma catalana correcta per a dir *pos-it, ja que demà a classe veurem vocabulari del material escolar i d’oficina. He trobat que la forma correcta per a referir-nos a aquesta xicoteta nota de recordatori és “nota adhesiva”, no podem dir *post-it perquè és el nom comercial.
Un salut!
Hola de nou, he entrat per veure si m’havies contestat i m’he adonat que tinc una errada, he repetit dues vegades el pronom feble “en” en l’oració “m’acaba de passar-me’n una”. Ho esmene així “acaba de passar-me’n una” o “me n’acaba de passar una”.
D’acord, ja em quede tranquil·la!
Bon dia.
Estefania,
Moltes gràcies pel teu comentari. Tens raó, ‘Post-it’ és el nom de la marca; diguem que m’he pres una petita llicència a l’hora de respondre el missatge de la Montse (feia referència al fet que en alguns missatges de fa temps em deia que tal cosa se l’ha d’escriure en un Post-it per recordar-se’n). No em pots negar que, si hagués fet servir el terme (més genèric) ‘nota adhesiva’, poca gent hauria pensat en la noteta groga que enganxem als llocs.
De tota manera, trobo molt encertat el teu apunt, i el fet de fer servir noms de marques per designar nous objectes pot ser motiu d’un debat molt interessant. Hi ha marques que han passat a formar part d’algunes llengües; de fet aquest procés és bastant habitual. En català tenim l’exemple de vamba (de la marca Wamba), que ha estat introduïda al català adaptada a la grafia pròpia de la nostra llengua.
Finalment, també he vist que el Termcat sí que recull la forma Post-it; amb majúscula, això sí.
Ah, i convido els altres lectors a participar en el debat, si volen!
“Uix, aquesta la tinc molt arrelada. No sé si me n’enrecordaré ;-)”
És tan arrelada que la devem portar una gran majoria allotjada a les cavitats bucals. Em semblen maneres exemplars d’aquelles que tenen origen en els laboratoris d’uns academicistes que volen convertir l’art de la paraula en una ciència metòdica com qualsevol altra.
Hola, Dani. Benvingut! Tens força raó en el que dius, però de tota manera tinc entès que *enrecordar no es diu en tots els dialectes… Jo també estic d’acord que una llengua no ha de ser encarcarada i que cal tenir en compte els parlants perquè evolucioni (És això el que volies dir? No n’estic segura). Sempre hi ha d’haver, però, uns certs límits i, evidentment, unes normes per orientar els usuaris de la llengua.
Hola, Marta, per si et servix, al País Valencià és prou general. A més, pots trobar ací una valoració un pèl diferent d’Albert Pla Nualart.
D’altra banda, quan dius «cal evitar-lo quan escrivim i en contextos més o menys formals» deus voler dir «quan escrivim en un estil formal» o una cosa semblant, perquè si, per exemple, escrivim en estil informal o col·loquial, eixe deu ser inicialment el seu context més adequat (tot i que jo no li veig cap inconvenient en cap registre).
Miquel, gràcies per l’enllaç. Aquí la veritat és que l’ús també és bastant general. No puc estar més d’acord amb Albert Pla; ja sé que l’evolució d’aquestes formes és genuïna i allunyada del castellà, això no ho posava en dubte, però també cal veure, anar seguint i tenir en compte les consideracions que va fent la normativa respecte a la qüestió. Jo opino que, un cop se sap la teoria (la normativa), ja es poden anar prenent decisions d’altre tipus, més lliures i no tan cenyides a unes normes. Però no sense conèixer la teoria abans, perquè així saps en quin context pots fer servir tal cosa i pots actuar amb coneixement de causa (com en la música i com en altres àmbits). No sé si m’explico. I aquest és una mica l’objectiu del bloc. De tota manera, m’agraden molt aquestes converses paral·leles, més profundes, que es produeixen en els comentaris.
Pel que fa a la segona qüestió, tens raó. Si, per exemple, en una traducció escric un diàleg informal i vull introduir-hi marques d’oralitat sí que trobo que seria interessant afegir-hi la forma enrecordar.
Heu de passada tocat el tema dels di ferents registres lingüístics territorials.
Als Catalans del nord ens sorprén molt la sintaxi com el vocabulari barceloní. I ens dol molt que per ràdio sovint és faci referència a les particularitats nord-catalanes assimilant-les a gal·licismes, sovint amb un menyspreu marcat.
Enric, gràcies pel teu comentari. M’alegra molt saber que també tinc lectors que són de la Catalunya Nord. Tens raó que, desgraciadament, la vostra zona sovint queda més oblidada o el vostre parlar resulta més desconegut per a la resta de les zones on es parla català.
Això que dius del menyspreu a la ràdio la veritat és que no ho he sentit mai, però en tot cas és sens dubte una mostra d’ignorància (no sé si centralista) que no permet veure la riquesa de les varietats lingüístiques i dialectals. Penso que com més varietat tingui una llengua més viva és i més salut té. A mi personalment la dialectologia m’interessa molt.
Tornant a l’entrada i per curiositat, allà dalt feu servir recordar o enrecordar?
Per cert, si vols fer cap aportació o suggeriment d’un tema lingüístic per tractar-lo al blog, serà molt benvingut.
Salut!
Reblogged this on Pedresdellum's Blog and commented:
És trit llegir-ho i sobretot sentir-ho dit per molts professionals adulats de la ràdio que se’ n riuen de la llengua que fan servir.
Sense parlar dels Buenos, pues……
Necesito urgent correcció quin és el escrit correcta. ( Gràcies per recordar-te de nosaltres o gràcies per recordar-te’n de nosaltres)
Gràcies per recordar-te de nosaltres. :)
Clar, l’ús del verb junt amb el pronom feble ha causat una “falsa segmentació” i ha creat confusió quant a l’escriptura del verb. Molt interessant, gràcies.
Gràcies pel comentari, Laura!
Hola,
Tot i que fa molts anys que parlo en català, fins fa poc no he començat a escriure-ho. Per tant prego que perdoneu els meus errors.
Quan tinc dubtes consulto a la xarxa i d’aquesta manera he conegut aquest bloc.
Només volia agrair la feina feta. Una gran iniciativa.
Moltes gràcies de tot cor.
Joan Carles