Os i ós

22/04/2015

Els substantius os i ós es diferencien només per l’accent diacrític (i per la pronunciació de la [o] oberta i tancada, respectivament, almenys en algunes zones del territori de parla catalana).

OS, OSSOS

Peça de l’esquelet. S’ha trencat dos ossos del braç. Dels nervis que passa s’ha quedat amb la pell i l’os.

ÓS, ÓSSOS, ÓSSA, ÓSSES

Mamífer corpulent de la família dels úrsids. Els óssos polars viuen al pol nord. La nena sempre dorm amb el seu ós de peluix.


Humilitat

08/04/2015

Avui m’agradaria parlar de la humilitat i aprofitar per dir que les formes *humiltat, *humildat o *humilidat no són correctes (encara que ja sabem que oralment es fan servir tot sovint). La forma normativa és, doncs, humilitat.

Buscant definicions sobre la paraula d’avui, m’ha agradat especialment la que he trobat al DRAE. La tradueixo i adapto al meu gust: “Coneixement de les pròpies limitacions i debilitats i capacitat d’obrar d’acord amb aquest coneixement.”

Com definiríeu vosaltres aquesta qualitat?


*Agotar

25/03/2015

Si un llibre ven totes les edicions fins que no en queda cap diem que s’ha esgotat.

Si creiem que una sèquia quedarà buida d’aigua per la sequera podem dir que s’esgotarà.

Si vam estudiar totes les solucions possibles que tenia un problema i les vam posar a la pràctica, sense deixar-nos-en cap, diem que vam esgotar les opcions.

Si algú es cansa enormement diem que s’esgota.

No diem, però (si volem dir-ho correctament, és clar), *s’ha agotat, *s’agotarà, *vam agotar o*s’agota. La forma correcta del verb és, doncs, esgotar, i no pas agotar.


Darrere i darrera

11/03/2015

Quan hem d’escriure darrere i quan darrera? A veure si l’esquema següent pot ajudar a aclarir la qüestió.

DARRERE

Preposició: El van fer col·locar darrere de l’arbre perquè no sortís a la fotografia.

Adverbi: El van fer col·locar darrere. L’adverbi també pot anar precedit de la contracció alSi no et vols posar al davant, posa’t al darrere.

Nom. Quan és sinònim eufemístic de culPer fer l’estirament col·loqueu el darrere damunt de la màrfega.

Tingueu en compte que en cap d’aquests casos darrere es pot escriure amb a (*darrera l’arbre, posa’t al *darrera). Fabra va recollir darrera amb aquest ús al seu diccionari (per això aquesta forma es veu a tants llocs), però cal dir que el 1995 (quan es va publicar el primer diccionari de l’IEC) aquesta forma es va rebutjar i va deixar de ser normativa.

DARRER – DARRERA – DARRERS – DARRERES

Adjectiu: He estat el darrer en arribar. La darrera vegada que la vaig veure duia els cabells llargs.

Així doncs, només hauríem d’escriure darrera quan es tracta de l’adjectiu femení (amb el significat equivalent a ‘última’).


Decebre

25/02/2015

Decebre vol dir, a grans trets, ‘no complir amb les expectatives’. La forma decepcionar no és correcta, per bé que cal dir que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la recull al seu diccionari normatiu (l’IEC no). El substantiu és decepció i el participi, decebut (decebuda, decebuts, decebudes). Si una cosa decep, diem que és decebedora.

  • Han quedat decebuts amb la resposta; esperaven més explicacions.
  • Totes les ciutats que visita el deceben; sempre s’imagina que hi trobarà una altra cosa.
  • La visita guiada al museu no ha estat gens decebedora.

Saltamartí

18/02/2015

Un saltamartí és (a més d’un insecte) un ninot que, per molt que l’empenyis, torna sempre a la seva posició vertical originària (a causa del pes que té a la base). Pel que he vist, també se’n pot dir tossut. En castellà se’n diu tentetieso o tentempié. Tots aquests noms em semblen ben expressius. En coneixeu cap altra forma?

tossut


Disfressar

11/02/2015

L’altre dia parlàvem de muntar i avui m’agradaria parlar de disfressar, un verb amb què es tenen vacil·lacions molt semblants a les de muntar. Bé, el cas és que disfressar ha d’escriure’s i pronunciar (els del català occidental sempre, i els de l’oriental quan és tònica) amb e, i no pas amb a (*disfrassar).

Totes les formes del verb han de mantenir, evidentment, aquesta e. Per tant, hem de dir “em disfresso” i no pas “em disfrasso” o “es disfressarien” i no pas “es disfrassarien”. De la mateixa manera, cal dir disfressa, i no pas *disfraç.

  • Es disfressa amb una capa i un barret.
  • Es disfressaran a Vilanova.
  • Es posi la disfressa que es posi sempre el reconeixen.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 159 other followers