Èmfasi

28/07/2015

Avui parlarem de la paraula èmfasi, un substantiu que tant pot tenir el gènere femení com masculí. A part del fet que té doble gènere, m’interessa que ens fixem que el singular és èmfasi (i no èmfasis) i el plural èmfasis (ara sí). Recordeu també que va amb m i no amb n (*ènfasi).

Com que tenia un cognom estranger, va posar èmfasi en pronunciar-lo perquè l’interlocutor l’entengués.

Sempre parla amb molt d’èmfasi de Hamlet, perquè és una obra que l’apassiona.

No cal dir que èmfasi també ha adquirit un sentit figurat, que de moment la normativa no recull.

La professora dóna molta èmfasi, en explicar-les, a les causes de l’escalfament global per tal que els alumnes puguin pensar en vies per frenar-ne els efectes.

 


Especialista en

07/07/2015

Al meu barri hi ha aquesta botiga, que quan és oberta sol estar plena de turistes que compren i tasten pernil. Hi passo tot sovint per davant i és impossible que la insòlita frase del cartell no faci que m’hi aturi cada vegada.

Així doncs, no em puc estar de parlar-ne aquí, malgrat que ja sé que la majoria dels lectors del blog sabeu que s’ha de dir “especialista en” (una matèria, una disciplina)  i no pas “especialista amb”.  Que quedi, doncs, com una curiositat divertida. Tal com està ara mateix, el cartell ens diu que a la botiga hi ha un especialista amb un pernil. (O som nosaltres els especialistes que tenim un pernil? L’hola, i sense cap coma, em desconcerta una mica.)

Una persona (o una empresa o una entitat) s’especialitza en una cosa i no pas amb una cosa. És especialista en insectes, en fonètica, en pictogrames, etc. S’ha especialitzat en literatura modernista.


Abastament i a bastament

30/06/2015

L’altre dia comentàvem, al fil de comentaris de l’entrada anterior, que abastament és un substantiu i que a bastament una locució adverbial. De vegades, però, per confusió, s’escriuen les paraules de la locució juntes (abastament). Repassem-ho una mica, doncs:

Abastament (substantiu)

És l’acció del verb abastar. Abastar vol dir ‘proveir’.

El pou era el principal mitjà d’abastament d’aigua de la casa.

A bastament (locució adverbial)

A bastament vol dir ‘d’una manera suficient’.

Va menjar a bastament, fins que va saciar la gana.

Malgrat que el significat normatiu d’aquesta locució és aquest que comento, he pogut comprovar que l’ús general que se’n fa és el de ‘de sobres, amb escreix’. Sembla que s’ha produït una extensió del significat original. Pla Nualart ho comenta en aquest article a l’Ara.

 


A prop

19/05/2015

Avui faig aquesta entrada per dir que a prop és una locució prepositiva, formada per les partícules a i prop, dues partícules que van separades i no juntes. A prop de vegades va seguida de la preposició de (a prop de). A més, de vegades també s’omet la a de a prop de (prop de). 

Recordeu que NO hem d’escriure *aprop.

  • Va seure a prop del foc per escalfar-se.
  • A la reunió hi han assistit prop de trenta persones.
  • Veus l’ermita? Hi estem a prop.


Xacra

06/05/2015

Una xacra és un mal físic adquirit amb el temps a causa de l’envelliment o com a seqüela d’una malaltia o un altre dany. Les xacres de la vellesa. Les xacres de l’alcohol.

De la mateixa manera i per extensió, xacra també fa referència a una tara moral que té, per exemple, una societat, un sistema, un fet, etc. Les xacres del capitalisme.

La paraula castellana és lacra.


Os i ós

22/04/2015

Els substantius os i ós es diferencien només per l’accent diacrític (i per la pronunciació de la [o] oberta i tancada, respectivament, almenys en algunes zones del territori de parla catalana).

OS, OSSOS

Peça de l’esquelet. S’ha trencat dos ossos del braç. Dels nervis que passa s’ha quedat amb la pell i l’os.

ÓS, ÓSSOS, ÓSSA, ÓSSES

Mamífer corpulent de la família dels úrsids. Els óssos polars viuen al pol nord. La nena sempre dorm amb el seu ós de peluix.


Humilitat

08/04/2015

Avui m’agradaria parlar de la humilitat i aprofitar per dir que les formes *humiltat, *humildat o *humilidat no són correctes (encara que ja sabem que oralment es fan servir tot sovint). La forma normativa és, doncs, humilitat.

Buscant definicions sobre la paraula d’avui, m’ha agradat especialment la que he trobat al DRAE. La tradueixo i adapto al meu gust: “Coneixement de les pròpies limitacions i debilitats i capacitat d’obrar d’acord amb aquest coneixement.”

Com definiríeu vosaltres aquesta qualitat?


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 173 other followers