Decebre

25/02/2015

Decebre vol dir, a grans trets, ‘no complir amb les expectatives’. La forma decepcionar no és correcta, per bé que cal dir que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la recull al seu diccionari normatiu (l’IEC no). El substantiu és decepció i el participi, decebut (decebuda, decebuts, decebudes). Si una cosa decep, diem que és decebedora.

  • Han quedat decebuts amb la resposta; esperaven més explicacions.
  • Totes les ciutats que visita el deceben; sempre s’imagina que hi trobarà una altra cosa.
  • La visita guiada al museu no ha estat gens decebedora.

Saltamartí

18/02/2015

Un saltamartí és (a més d’un insecte) un ninot que, per molt que l’empenyis, torna sempre a la seva posició vertical originària (a causa del pes que té a la base). Pel que he vist, també se’n pot dir tossut. En castellà se’n diu tentetieso o tentempié. Tots aquests noms em semblen ben expressius. En coneixeu cap altra forma?

tossut


Disfressar

11/02/2015

L’altre dia parlàvem de muntar i avui m’agradaria parlar de disfressar, un verb amb què es tenen vacil·lacions molt semblants a les de muntar. Bé, el cas és que disfressar ha d’escriure’s i pronunciar (els del català occidental sempre, i els de l’oriental quan és tònica) amb e, i no pas amb a (*disfrassar).

Totes les formes del verb han de mantenir, evidentment, aquesta e. Per tant, hem de dir “em disfresso” i no pas “em disfrasso” o “es disfressarien” i no pas “es disfrassarien”. De la mateixa manera, cal dir disfressa, i no pas *disfraç.

  • Es disfressa amb una capa i un barret.
  • Es disfressaran a Vilanova.
  • Es posi la disfressa que es posi sempre el reconeixen.

A part i apart

04/02/2015

Avui parlaré de quan s’ha d’escriure a part i quan apart. De fet, és molt senzill; en català només quan apart és un nom s’ha d’escriure tot junt. Detallem-ho una mica més:

A PART

Locució adjectiva (equivalent a un adjectiu). Vol dir ‘separat’.

  • Fes l’escrit en un full a part.

Locució adverbial (equivalent a un adverbi). Vol dir ‘separadament’.

  • Es van apartar del grup i van anar a parlar a part.

A PART DE

Locució preposicional (equivalent a una preposició). Vol dir ‘a més de’.

  • A part de llegir, li agrada molt escriure. (= A més de llegir, li agrada molt escriure.)

APART

Nom. Un apart és una conversa privada o un monòleg que es fa a part, separadament d’algú. Per exemple, en una obra de teatre, de vegades un o més d’un personatge fa un apart, diu unes paraules que no es vol que sentin altres personatges.

  • Durant l’obra, la dona fa un apart per explicar el seu secret al públic.

Muntar

28/01/2015

El verb muntar en català s’escriu amb u, i no pas amb o. Quan pronunciem o escriguem aquest verb en les seves diferents formes, hem de fer-ho sempre amb u.

  • L’amazona munta a cavall i se’n va (i no: l’amazona *monta a cavall).
  • Li agradaria que muntessin el negoci al poble del costat (i no: li agradaria que *montessin el negoci).
  • Per començar, cal muntar la nata perquè prengui consistència (i no: *cal montar la nata).

n. b. En acabar de fer l’apunt m’adono que ja vaig parlar d’aquest tema fa un parell d’anys. Decideixo publicar l’entrada igualment perquè pot servir per refrescar la qüestió.


Alleujar i alleugerir

14/01/2015

Alleujar vol dir ‘fer més lleugera, més fàcil de suportar’ una situació adversa o un sofriment. Per exemple, es pot alleujar una ferida, una càrrega, una pena, etc. També podem fer servir la forma alleugerir. Recordeu que aliviar és la forma castellana i que en català no és correcta.

  • En sentir les bones notícies va quedar molt alleujada.
  • Va aplicar la pomada a la granellada per alleugerir-li la picor.

Els substantius corresponents són alleujament i alleugeriment (alivio és la forma castellana).

 


Presumpte

31/12/2014

L’adjectiu presumpte s’escriu amb una sola essa. Així, com que va entre dues vocals, aquesta essa és sonora (es pronuncia [z]). El femení és presumpta i el plural, tant per al femení com per al masculí, presumptes.

Podríem dir que la funció d’aquest adjectiu és posar entre cometes el nom al qual acompanya, és a dir, indicar que no s’ha pogut comprovar si és certa la seva naturalesa.

Podem parlar de la presumpta autora d’una novel·la si l’obra es va signar amb pseudònim i no se’n sap del cert l’autoria; d’un presumpte delinqüent si encara no ha estat jutjat; d’un presumpte malalt de càncer si encara no ha rebut els resultats de les proves.

L’adjectiu no només s’aplica a persones; també podem parlar de la presumpta mentida, la presumpta estafa, els presumptes beneficis, etcètera.


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 149 other followers