Estàtic i extàtic

30/11/2016

Convé no confondre aquests dos adjectius.

Estàtic vol dir ‘en repòs, sense moviment’. Bicicleta estàtica. Electricitat estàtica.

  • Per a l’actuació s’han quedat de cop tots estàtics, com si fossin estàtues.

Extàtic vol dir ‘en èxtasi’.

  • Mentre contemplava el magnífic paisatge nevat tenia la mirada extàtica.

*Sobre segur

23/11/2016

La locució adverbial *sobre segur és un calc de la castellana sobre seguro i no és correcta. Quines expressions més genuïnes podem fer servir per evitar-la?

D’entrada, hi ha a cop segur. També podem explicar l’expressió i dir, directament, ‘sense córrer cap risc’.

  • Si repasses la petició un altre cop abans de donar-la aniràs a cop segur.
  • Abans de contestar res, va fer una consulta a la seva advocada per no córrer cap risc innecessari.

Se us acuden altres opcions?


Afores

16/11/2016

Els voltants d’un lloc (d’una població, d’un espai) s’anomenen afores. Recordem que afores és un nom masculí; hem de dir els afores, i no les afores.

  • Viuen als afores de Barcelona.
  • L’animal va córrer fins als afores del jardí.

Tribut

09/11/2016

Un tribut és un impost. Per exemple, es poden pagar o recaptar tributs. Tribut, per extensió, també fa referència a la contribució no pecuniària que algú ha de fer per saldar un deute o complir una obligació.

Ara bé, cal recordar que un tribut no és un homenatge. No hauríem de dir, per exemple, que els alumnes han retut tribut al seu professor. (Podríem dir, per exemple, que els alumnes li han retut homenatge.)


Tarja

26/10/2016

Una tarja és un escut militar medieval de forma rectangular; una placa on hi ha escrit un nom o una indicació (per exemple, les que hi ha en algunes portes, com les dels metges), o una obertura rectangular feta a la part superior d’una paret, sobre una porta.

Però una tarja no és un petit full de cartolina o de plàstic, destinat a diferents usos. En aquest cas, n’hem de dir targeta.

Targeta de visita. Targeta de transport. Targeta d’estudiant. Targeta de crèdit. Targeta groga. Targeta vermella.


Fullets, fulletons i follets

19/10/2016

Un fullet és una obra impresa, no periòdica, d’un nombre de pàgines no superior a una cinquantena.

Un fullet també és un prospecte, és a dir, un imprès d’un o pocs fulls que té una finalitat informativa, propagandística o publicitària. Per exemple, el fullet que trobem dins d’un medicament o el fullet que dóna una organització per explicar les activitats que té programades.

  • Si el fullet està doblegat en dues parts, s’anomena díptic; si està doblegat en tres, tríptic.

En canvi, un fulletó és un fascicle d’una novel·la que es publica per entregues. Una novel·la de fulletó.

 

Ah, i un follet és una altra cosa!

Resultat d'imatges de duende


Els dos i tots dos

11/10/2016

Quan hem de fer servir el determinant indefinit tots i totes davant d’un numeral, en lloc dels articles els i les? A continuació miro d’explicar els usos de totes dues expressions.

 

TOTS DOS (i tots tres, tots quatre, etc.)

—> Si l’expressió no acompanya un nom (és un pronom), cal fer servir sempre els indefinits tots i totes davant del numeral corresponent.

  • Tots dos són professors. (I no: *Els dos són professors.)
  • Totes tres han estudiat a la mateixa universitat. (I no: *Les tres han estudiat a la mateixa universitat.)

—> Si l’expressió acompanya un nom (és adjectiva), cal fer servir els indefinits tots i totes davant del numeral corresponent si:

  1. Es vol expressar una idea d’unitat entre els termes a què es fa referència.
  2. Els termes a què fan referència els noms que es determinen han estat esmentats abans.
  3. El nom que es determina no té cap complement.
  • La Joana, la Maria i la Patrícia fan el camí plegades perquè totes tres alumnes estudien a la mateixa universitat. (S’han esmentat abans els noms de les alumnes.)
  • —Estudies o treballes? —Totes dues coses. (S’ha dit abans quines dues coses són.)

 

ELS DOS (i els tres, els quatre, etc.)

—> Si l’expressió acompanya un nom (és adjectiva), es fa servir l’article els i les davant del numeral corresponent si:

  1. No es vol expressar una idea d’unitat entre els termes a què es fa referència.
  2. Els termes a què fan referència els noms que es determinen no han estat esmentats abans.
  3. El nom que es determina té un complement.
  • Cull les cinc castanyes més grosses que trobis. (Hi ha els complements “més grosses” i “que trobis”.)
  • Els dos nois que vas conèixer ahir són metges. (Hi ha el complement “que vas conèixer ahir”.)