Contrasenya

28/10/2012

Recordeu, s’escriu contrasenya, amb una sola essa (res de *contrassenyes). Això sí, es pronuncia amb essa sorda (es pronuncia com si hi hagués dues esses).

  • Per entrar a la pàgina es necessita escriure una contrasenya.
Anuncis

Arrossegar i no *arrastrar

21/10/2012

Avui diumenge en toca una de fàcil, que, tot i això, he sentit força vegades. No hem de dir *arrastrar (la forma castellana), sinó arrossegar.

  • Els llimacs són animals que s’arrosseguen i van deixant un rastre de mucositat a terra.
  • Durant el viatge arrosseguen un cansament intens.

*Enrecordar-se i recordar-se

12/10/2012

L’altre dia una lectora em va demanar si era correcte l’ús de *enrecordar-se. Jo en aquell moment ja li vaig aclarir que no, però ara m’agradaria parlar-vos una mica més d’aquesta qüestió, de la manera més clara possible. En alguns parlars solem enganxar la partícula en a recordar-se i també a altres verbs, com ara riure’s (enriure’s) o fotre’s (enfotre’s). Aquest ús, però, és incorrecte i, en tot cas, cal evitar-lo quan escrivim i en contextos més o menys formals.

  • *No ens enrecordem del seu aniversari. —> No ens recordem del seu aniversari.
  • És tan mesquina que *s’enriu de la seva amiga d’amagat. —> És tan mesquina que es riu de la seva amiga d’amagat.

Així mateix, convé no confondre aquests usos amb l’ús, evidentment correcte, del pronom feble en quan substitueix un nom.

  • No ens en recordem  (en substitueix ‘de l’aniversari’).
  • És tan mesquina que se’n riu d’amagat (en substitueix ‘de la seva amiga’).

L’ús incorrecte de les frases anteriors, amb la combinació del verb amb la partícula enganxada i el pronom, és:

  • *No ens n’enrecordem.
  • *És tan mesquina que se n’enriu d’amagat.

Menysprear

06/10/2012

Menysprear una persona o una cosa és considerar-la indigna d’estima o respecte. El substantiu és menyspreu i l’adjectiu menyspreable. Hem de rebutjar, doncs, el verb *despreciar, el nom *despreci i l’adjectiu *despreciable, paraules que s’usen força però que no són correctes en català.

  • Menysprea tota persona que no comparteix les seves opinions.
  • M’ha menyspreat amb el seu silenci.
  • Mostra el seu menyspreu a posseir riqueses donant diners a qui ho necessita.
  • Com que va marxar li va llançar una mirada de menyspreu.
  • És una persona menyspreable; s’alegra de les misèries dels altres, no comparteix res i no es preocupa per ningú.