Esmorteir, amortir i *amortiguar

Si un so, una llum, un cop i fins i tot un sentiment esdevé més feble (perd intensitat o força) diem que s’esmorteeix o que s’amorteix, dels verbs esmorteir i amortir, respectivament. *Amortiguar, però, és una forma que hem de rebutjar perquè no és correcta.

• Va apagar el llum de la tauleta de nit i va veure com la lluïssor de la bombeta s’anava esmorteint.

Així mateix, els dispositius que tenen els cotxes i altres vehicles per fer disminuir l’impacte que pot produir, per exemple, un moviment brusc s’anomenen amortidors i esmorteïdors. Res de *amortiguadors.

 

Gratacel

De vegades es construeixen a les grans ciutats, en què viu molta gent i es disposa d’un sòl més o menys limitat, edificis que disposen d’un nombre molt elevat de pisos, per tal de guanyar espai. Aquests edificis són tan alts que sembla que hagin de tocar el cel, com les mongeteres, i s’anomenen gratacels. Cal recordar que el singular de gratacels és gratacel.

• Si pugem a dalt de tot del gratacel tindrem una vista panoràmica de la ciutat.
• El paisatge de la ciutat de Hong Kong està marcat per la presència d’un munt de gratacels altíssims.

Rebutjar

En poc temps dues persones diferents m’han parlat (en català) de *retxassar, influïts, evidentment, pel castellà. Bé, la forma correcta és rebutjar o refusar. Com sempre, cal veure el context en què s’utilitza per triar una paraula o una altra, però hem de rebutjar sempre aquesta forma híbrida de *retxassar. Esteu convidats a proposar alternatives correctes a rebutjar.

• Hem refusat l’oferta que ens han fet perquè no ens convencia.
• Rebutgem la violència per resoldre els conflictes.

Trucar

L’altre dia vaig entrar a unes oficines per fer una gestió, em van demanar què volia, em van donar un paperet amb un número i em van dir:

—Espera’t un moment; de seguida et trucaran.

Bé, com sabeu, en aquest cas l’home que em va dir això volia dir cridar. Va fer una traducció literal i espontània del castellà llamar i li va sortir això. Trucar pot voler dir ‘telefonar’ (establir una comunicació amb algú altre per telèfon), ‘donar cops’ per exemple a una porta amb la intenció que l’obrin o ‘manipular’ un aparell o una cosa per canviar-ne alguna propietat.

• Han trucat el motor del cotxe i ara és més potent.
• Li han trucat per telèfon per dir-li que ja pot anar a buscar els llibres.

Com es pot veure en el segon exemple, trucar té un ús intransitiu i el complement referit a la persona amb la qual estableixes comunicació és indirecte. (És li han trucat i no l’han trucat).

Mitjanes i mitges

Imaginem que en una habitació hi ha 4 persones amb les edats següents: 17, 28, 44 i 56. Si sumem les edats i dividim el resultat entre 4 ens surt 36,25 (espero no haver-me equivocat en l’operació). No sé per quin motiu podríem voler saber aquesta informació, però 36,25 és la mitjana d’edat de les persones de l’habitació. Atenció: amb aquest significat hem de rebutjar la paraula mitja, substantiu que només s’aplica a la peça de roba fina i ajustada que normalment ens posem als peus i les cames.

• A classe de matemàtica han après a calcular la mitjana.
• La mitjana d’edat que freqüenta aquell bar és de 18 anys.
• Els gats li han esquinçat les mitges.
• Es va posar una mitja a la cara i se’n va anar a atracar el banc.